La Vanguardia (Català-1ª edició)
El cotxe elèctric del 1900 era massa femení
Marçal diu a ‘La madre del ingenio’ que els motors elèctrics que fa un segle circulaven van fracassar perquè estaven associats a les dones
Acomençaments del segle XX els cotxes elèctrics ja recorrien les metròpolis més importants del món. Suposaven un terç dels cotxes europeus. Als EUA, fins i tot més. I després... van desaparèixer. La benzina que avui provem d’eliminar va guanyar la batalla, recorda la sueca Katrine Marçal a La madre del ingenio (Principal de los Libros). Hi va haver –com avui– problemes amb les bateries –que duraven 60 quilòmetres– i amb els punts de recàrrega, però una altra qüestió important va ser, explica la periodista financera, la percepció que hi havia del cotxe elèctric com una cosa femenina en front del de gasolina, que aviat es va convertir en un estil de vida, ràpid, sorollós, que podia anar fora de la ciutat. El cotxe de l’aventurer en una època en què l’automòbil era només per a classes adinerades.
“Hi ha hagut alguna vegada una invenció que ofereixi una comoditat més absoluta a la meitat femenina de la humanitat que el carruatge elèctric?”, es preguntava un columnista de l’època. I el mateix any que Henry Ford va llançar el seu Model T li va comprar un cotxe elèctric a la seva dona Clara, molt més apropiat per a ella, una saleta de luxe sobre rodes amb gerros integrats.
“Els homes de veritat no podien tenir arrencada elèctrica ni sostres al cotxe, eren considerades coses per a dones. Els homes s’havien de mullar amb la pluja”, assenyala Marçal, que admet que
“no va ser probablement la qüestió clau, hi va haver problemes de bateries, algunes inversions en tecnologia no van funcionar bé i el mercat va perdre gana, però quan els historiadors assenyalen que a més hi va haver ‘altres factors culturals’ que van portar als motors de gasolina, va ser el sexisme”. Curiosament, apunta, de mica en mica el cotxe de gasolina aniria adoptant cada vegada més les característiques –arrencada elèctrica, capota, confort– dels elèctrics. El que es considerava femení va ser universal.
Marçal, que ha escrit sobre economia i gènere en llibres com ¿Quién le hacía la cena a Adam Smith? –que criticava que la teoria econòmica exclogués bona part del treball de les dones–, aborda al seu nou assaig casos en què el masclisme i les idees sobre el que és un home han impedit la innovació, des de tant de temps que es va trigar a posar rodes a les maletes –els homes, forts, podien carregar-les– al món de les programadores, històricament molt femení –la mare de l’autora ho era– i ara dominat per homes i amb la idea que dona i tecnologia són oposats.
“Avui ja volem cotxes elèctrics i maletes amb rodes –conclou Marçal–, però continuem invertint poc en les idees de les dones: un 99% del capital risc va als homes. I els rols masculins fan que fallem en sostenibilitat i innovació ambiental: encara estem veient quins canvis de comportament poden acceptar els homes en nom del medi ambient”. ●
Es va trigar a posar rodes a les maletes per sexisme, i a les programadores les van desplaçar homes