La Vanguardia (Català-1ª edició)
Asensio evita mals pitjors
Els blancs guanyen el Granada en un partit molt discret i distancien el Sevilla a sis punts
El Reial Madrid no va deixar bones sensacions però va aconseguir una victòria treballada i gens brillant que va tenir molt de terapèutica contra el Granada i que li permet distanciar al Sevilla, el segon a la taula, a sis punts. El triomf va arribar un dia que es presentava com un examen i que l’equip d’Ancelotti va abordar amb més baixes de les previstes, perquè a la ja habitual de Benzema, per lesió, i Vinícius, per sanció, s’hi van sumar a última hora les de Casemiro i Lucas Vázquez, que van caure de la convocatòria per una gastroenteritis.
El partit davant el Granada va tornar a deixar diàfan que Ancelotti no baixa del seu pla i no compta per a res amb Bale i molt poc amb Hazard i Jovic, que van sortir al final. Els dedica bones paraules a la sala de premsa, però a l’hora de la veritat poc se’n recorda, per més baixes que delmin la plantilla. Són les coses que poden passar quan t’enxampen amb rialletes a la banqueta (Bale i Hazard) mentre el teu equip pateix i és superat a Bilbao.
L’absència de Casemiro el Madrid la va suplir amb Camavinga, i la dels dos golejadors habituals, amb Asensio i Rodrygo als extrems i amb Isco com a fals nou, una posició en què el malagueny ja havia actuat contra l’Elx a la Copa.
El partit no va començar còmode per als blancs. Al minut quatre, en la primera contra del Granada, Puertas ja es va plantar davant Courtois i el belga va desviar amb el peu la rematada del davanter, que feia tota la pinta de ser el 0-1. La jugada va donar pas a una primera part tediosa en què el Madrid va moure la pilota en horitzontal, un fet que va provocar esbroncades de la graderia contra el seu equip.
Sense Vinícius que desbordés, el Madrid atacava per la banda esquerra, on Marcelo era titular per primera vegada en molts mesos. Les ocasions de perill es van anar succeint amb comptagotes: una rematada d’Asensio que va aturar Maximiano i sobretot una centrada de Carvajal que Neva, quan la intentava desviar molt forçat, va enviar la pilota al travesser.
L’acció, ja passada la primera mitja hora, va animar una mica més el Madrid, que va donar més
Hazard i Jovic van tenir minuts a la segona part i Bale ni es va escalfar ni compta per a res
voltatge al joc. Una rematada de Rodrygo se’n va anar al lateral de la xarxa i una altra de Kroos no va trobar porteria per molt poc.
Com que el gol no arribava, cada aproximació de l’equip de Robert Moreno, sense gaire grapa, era acollida pel Bernabeu amb irritació i la grada va tornar a xiular el seu equip diverses vegades abans del descans, una circumstància que s’havia produït molt poc aquesta temporada. I això que els últims minuts del primer temps van ser el millors dels blancs i Maximiano va haver d’anar a totes en un parell més d’ocasions.
La segona part va començar amb Valverde al camp per Camavinga, una substitució poc habitual en un Ancelotti que no acostuma a tocar l’equip gairebé mai fins a l’últim quart. La constatació que Camavinga ara mateix no sembla que estigui entre els que aporten solucions.
El Madrid va pressionar des del principi i el Granada es va tancar dins la seva àrea, només dedicat a resistir amb tots els efectius penjats del travesser.
Ancelotti se la va jugar al minut 64 donant entrada a Hazard i Jovic per Isco i Rodrygo. L’equip blanc va intensificar el domini, amb el belga molt actiu per la seva banda, però el gol arribaria finalment per l’altra, una fava llunyana de Marco Asensio a què no va poder respondre el porter, el vuitè gol del balear aquesta temporada.
A partir de l’1-0 el partit es va trencar. Mateu va xiular penal a favor del Madrid, però el VAR va treure la lleu falta a Hazard fora de l’àrea. El Granada es va desemmandrir i el Madrid va aprofitar els espais per fer contres. Asensio podria haver sentenciat, però Maximiano ho va evitar amb l’aturada de la nit. Fins que no va xiular Mateu el Madrid no va respirar. Una victòria que, sense Benzema i Vinícius, als blancs els va semblar gairebé èpica.