La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mané es corona a la segona
El Senegal, que va perdre la final del 2019, conquereix el seu primer títol continental en els penals després d’estavellar-se durant 120 minuts en Gabaski
Sadio Mané va fallar una vegada però no dues. El davanter senegalès va malgastar un penal al minut 4. L’hi va parar Gabaski, que anava per a heroi nacional després de 120 minuts en què va ser un mur per al Senegal, que va jugar molt millor la final. Però en la tanda, en el llançament decisiu, el crac del Senegal es va redimir. Va transformar el cinquè i va deixar Salah sense la glòria. A la segona, Mané va conduir el seu país a la corona africana. Es va redimir després de perdre el 2019.
Des de temps immemorials, el futbol es mou per antagonismes. Cruyff i Beckenbauer, Maradona i Platini, Messi i Cristiano, Mbappé i Håland... L’Àfrica ja té els seus dos herois rivals. Mané i Salah s’enfrontaven a la final a Yaoundé. Com en els temps d’Eto’o i Drogba. Amb una excepció, que aquests juguen al mateix equip i comparteixen vestidor al Liverpool. I això aporta un toc fratricida.
Tant es coneixen que Mo Salah es va permetre el luxe d’aconsellar el porter Gabaski quan l’àrbitre va decretar penal per una entrada a deshora d’Abdelmonem a Ciss a l’àrea al poc d’arrencar el partit. Era l’inici somiat per al Senegal.
La final podia decantar-se al minut 4, una cosa semblant al que els va passar als lleons de Teranga el 2019 però a favor d’Algèria. Sabia Salah que era un moment clau i per això es tapava la boca per alliçonar el seu porter. També ho sabia Mané, que es va unir a la conversa i va enviar el porter a la línia.
Però el joc mental havia fet el seu efecte. Sadio Mané es va dirigir als 11 metres i va disparar fortíssim però al centre. Gabaski, molt alt, va posar els punys amb solidesa per rebutjar la pena màxima. El porter del Zamalek va ser el gran aliat de Salah, molt sol, poc acompanyat en atac per Marmoush i Mostafa Mohamed.
El Senegal és més equip que Egipte. A més, en defensa, la parella Koulibaly i Diallo van controlar bé Salah. Escalonats, si se n’anava un, apareixia l’altre. Només una vegada l’egipci va poder provar el xut. Llavors va intervenir Mendy, el porter del Chelsea, per enviar a córner. Tan trasbalsat i tant protestava que el col·legiat sud-africà li va oferir el xiulet i les targetes per si volia xiular ell.
Davant la varietat senegalesa, l’Egipte de Queiroz (a la grada amb un walkie) va contraposar la seva capacitat agonística, el pes de la història i un gegant com Gabaski, que va fer una desena de parades de molt mèrit. Tenia respostes per a tothom. I si Aliou Cissé, seleccionador rival, ficava en
Salah, massa sol, va aconsellar el seu porter perquè parés una pena màxima a Mané al minut 4
el camp més pólvora amb Dieng i Dia, el porter continuava traient mans salvadores. Egipte va resistir fins a portar el partit a la seva quarta pròrroga del torneig. I com a vuitens i a semifinals, va assolir la tanda dels penals. Gabaski, en estat de gràcia, en va parar un, però en el cinquè i decisiu Mané no va fallar i va coronar el Senegal. Salah es va quedar amb les ganes de xutar el cinquè d’Egipte pels errors d’Abdelmonem i Lasheen amb Mendy. Mané va consolar Salah i, a 5.600 quilòmetres, Klopp lamenta que en un mes tots dos tornen a creuar-se per una plaça al Mundial.