La Vanguardia (Català-1ª edició)
Però, aquestes són maneres?
“No hi ha internet, el dinar sempre és el mateix i l’habitació és bruta”, protesten diversos esportistes confinats per coronavirus a Pequín 2022
Desconsolada, Kim Meylemans plorava a les xarxes.
És belga i té 25 anys i un blog en què explica les seves aventures. Practica l’skeleton, com Ander Mirambell, i ha viatjat a Pequín, com ell. Però a hores d’ara, Kim Meylemans no té clar encara si podrà competir.
La culpa és del coronavirus, com tantes coses en aquesta vida: el coronavirus va aparèixer a la vida de Meylemans fa una setmana, tan aviat com aterrava a Pequín, quan encara se sentia preparada per disputar els seus segons Jocs Olímpics.
La successió de moments havia de ser la següent: test, positiu, deportació de la vila olímpica a Yanqing i a l’hotel.
En alguns casos, l’hotel és una habitació estreta, bruta, aïllada i mal ventilada que, durant diversos dies, ha minat la moral dels esportistes confinats.
En aquests primers dies, Kim Meylemans havia pogut treballar, almenys relativament. Tenia una barra i pesos i una bicicleta estàtica i gomes elàstiques. Feia skippings empenyent contra la paret.
Però li faltava l’aire.
I ara, l’esperança. Després d’una setmana de tancament a l’hotel, Kim Meylemans plorava a Instagram.
–Fa poc em van donar la bona notícia que em traurien d’aquí per portar-me a la vila olímpica (tot i que continuaria estant aïllada, ara estaria molt més a prop de la seva delegació). Però durant el camí (en ambulància) em van dir que em portaven a un altre lloc, també aïllat, on soc ara (...) Se suposa que seré aquí set dies més, sotmesa a dues PCR diàries i sense contacte amb ningú. Això és molt dur per mi (...) No estic segura si podré suportar aquest aïllament durant catorze dies abans de competir.
La seva protesta va donar resultats: de seguida, el Comitè Olímpic Internacional (COI) reaccionava.
“Això no ha de passar més”, deia Christophe Dubi, director executiu dels Jocs Olímpics de Pequín 2022, mentre instava les autoritats sanitàries xineses a relaxar les maneres i a informar de la situació de tots els olímpics: on són i qui els atén.
Entre discussions de passadissos, Kim Meylemans, a la fi, assolia la vila olímpica.
“Cada vegada que tenim un problema, ho sabem perquè estem ben connectats i així podem resoldre’l de la manera més àgil possible –es justificava més tard Christophe Dubi–. Que una esportista s’hagi vist afectada per un error de coordinació és un fet desafortunat”.
(...)
D’altres ho han passat pitjor. Ho explica Valeria Vasnetsova (24), biatleta russa, a Instagram:
–Em fa mal l’estómac, estic pàl·lida i tinc uns cercles molt negres al voltant dels ulls. Vull que això s’acabi. Ploro cada dia. Estic molt cansada.
Les seves queixes coincideixen amb les de la delegació alemanya: voluntaris embotits en granotes blanques traslladen els esportistes en vehicles oficials cap a llocs ignots, alguns força precaris.
Parlen de malsons.
La connexió a internet és pèssima. El menjar, repugnant. La higiene del dormitori, precària.
Pesos i barres per mantenir el to muscular?
Vinga, home.
–Pasta, suc de taronja, carn i patates, el mateix per esmorzar, dinar i sopar cada dia –continuava Valeria Vasnetsova, que no ha disputat la seva prova (la final de 15 km individual es duia a terme aquesta matinada).
Eric Frenzel (33), triple or olímpic en combinada nòrdica (salts i esquí de fons), també positiu, va ser traslladat a un hotel amb unes condicions, va dir Dirk Schimmelpfennig, cap de la seva delegació, que eren “desraonades”.
–Els dormitoris eren petits i bruts, i les entregues de dinar no es feien amb la regularitat necessària.
Després de les queixes, les condicions dels confinats han millorat. Meylemans ha tornat a la vila olímpica, Frenzel està en un espai més confortable i Vasnetsova rep un menjar millor.
Però alguns discrepen dels ploraners. Alexander Tikhonov, exvicepresident de la Unió Internacional de Biatló, ha dit:
–Li tallaria la llengua, a Vasnetsova. Durant els Jocs del 1980 (Lake Placid) vivíem als Estats Units com en una presó i ningú no es queixava. Els mocs de Vasnetsova estan desmoralitzant els nostres representants. ●
“No estic segura si podré suportar aquest aïllament durant catorze dies”, plorava Kim Meylemans
“Em fa mal l’estómac, estic pàl·lida i tinc uns cercles negres als ulls”, deia Valeria Vasnetsova, biatleta