La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Més ecologista que jo, impossible”
Tinc 35 anys. Vaig néixer i visc a Barruera (la Vall de Boí, Alta Ribagorça). Soc pagès i vaquer. Estic casat, i tinc un fill, en Feliu (5), i la setmana vinent naixerà la meva filla Aia. Política? Voto la CUP, malgrat les meves discrepàncies. Creences? N
Espera el seu segon fill... Una nena, la setmana que ve. Tant de bo puguin viure aquí. I si decidissin tocar el dos? Que no sigui per no tenir les mateixes oportunitats que en un altre lloc. Les tindran?
Per això lluito contra els que ens asfixien.
Qui els asfixia?
Algunes lleis contra els qui ens quedem a viure en pobles petits.
Quants viuen a Barruera?
630 veïns, uns 1.500 a tota la Vall de Boí, i tot just 4.000 persones a tota la comarca, l’Alta Ribagorça.
De què viuen?
Pastures, ramaderia: vaques i ovelles. I comerços i serveis locals. I hostaleria, per al turisme. Els meus pares tenen aquesta fonda. I jo, la meva granja de vaques.
Macrogranja?
No. Cent vaques. A la carnisseria del poble venc la meva carn, de primera qualitat.
Què opina de les macrogranges?
Les critiqueu des de la ciutat, però després compreu carn en grans superfícies.
És veritat.
M’estimo més el meu model, petites granges familiars, i quedar-nos a viure al poble. Però el sistema actual afavoreix l’altre, i les lleis les fan els polítics, i els votem nosaltres. Quanta incoherència...
Pot viure de les seves vaques, vostè?
I de l’estació d’esquí de Boí Taüll, que crea 80 llocs de treball directes. Jo aixafo la neu amb el tractor de neu. Des de mitja tarda fins a la una de la matinada. En solitud. Tinc vistes increïbles quan cau el sol. Allà puc plorar de gust.
Plorar?
Va morir el meu millor amic de la infantesa fa poc, d’un infart.
S’emociona...
Ploraré cada any baixant les falles, perquè des de petits ho fèiem sempre junts.
Crec que els ecologistes voldrien tancar l’estació d’esquí.
Vostè és antiecologista?
Més ecologista que jo, impossible! Estimo cada muntanya des de petit, el riu, els boscos, pastures, animals... De petit, cada casa tenia la seva vaca, gallines, conills...
I 25 anys després, què?
La Gene es queixa sempre de Madrid, però ens abandona com a catalans.
Què hauria de fer la Generalitat?
Primer, hi ha massa subvenció per al terratinent, i molt poca per a un matrimoni amb dos fills i unes vaques.
Com vostè.
I com milers de famílies catalanes que viurien en pobles, en comptes d’emigrar, si hi hagués ajuts. Ens asfixien amb multes a la caça, a les cremes de sotabosc... Ja no és legal, el bosc es va embrutant.
I la qüestió de la caça?
Abans caçàvem senglars, que transmeten malalties i piquen la terra, per controlar el seu número. Però ara ja no és legal.
I óssos i llops?
Tinc cinc càmeres a la granja, per vigilar: veig les meves vaques al mòbil, miri... Vinguin a visitar-les amb els fills, ho poden fer amb la iniciativa “Benvinguts a pagès”.
No el molesta que vinguin aquí famílies i escoles?
M’encanta explicar-los coses! Perquè entenguin com és la vida rural.
No va pensar mai a anar-se’n?
El meu somni sempre ha estat viure aquí. Si estic dos dies lluny, ja vull tornar.
Què és el que més li pregunten?
Em demanen si m’afligeix sacrificar vedells. Els dic: vols menjar carn o no? Així l’hi ensenyo al meu fill Feliu.
La meva tieta Carmeta escorxava conills davant meu.
És clar, sempre ha estat així. El meu fill em veu sacrificar una ovella: jo vull que ho vegi.
Les seves vaques viuen felices?
Pasturen lliures l’herba de la muntanya, a l’estiu. I a l’hivern, a la granja, els dono farratge ecològic per menjar.
Quin benefici en treu, de les vaques?
Venc noranta vedells l’any, després del deslletament: amb un any, a l’escorxador.
I després a les carnisseries.
A la carnisseria del poble. És la millor carn ecològica del Pirineu que menjaràs!
Guanya molts diners?
El meu avi venia els vedells, fa quaranta anys, per 130.000 pessete s cadascun, i jo avui... per 630 euros. I vaig tirant.
Votaria a favor de Pirineus-Barcelona, els Jocs Olímpics d’hivern?
No: ningú no ve a informar-nos de quin benefici social portaria als que vivim aquí tot l’any, en accessos, connexions, feina...
Doni’m una bona notícia.
Ara tenim un servei d’helicòpter nocturn: si jo tinc un infart, tindré alguna possibilitat de sobreviure.