Mascaretes fora

Aquesta setmana s’acaben les mascaretes als exteriors. Tornarem a lluir els somriures als carrers i ens oblidarem, a l’aire lliure, d’aquesta peça a la qual ens hem hagut d’acostumar per la pandèmia. Torna el maquillatge, els pintallavis, els emblanquiments i tot allò que molta gent ha descuidat durant dos anys, dos anys llargs. Qui ens ho havia de dir quan va començar tot això, quan comprovàvem la magnitud del panorama que ens amenaçava. El temps passa tan de pressa que fa vertigen. I espanta.

Durant aquest període tan dur hem après el veritable valor del petó, de l’abraçada, de la companyia, de la mirada còmplice, de la conversa relaxada, dels amics, de la família. Del que importa, al cap i a la fi. Hem perdut éssers estimats i hem patit per tots aquells que ho han passat malament. Ens hem acostumat a passar més temps en aquest refugi que en diem llar, a un vi negre mirant una sèrie o al sa costum d’agafar un llibre. Però aquests dos anys també hem tingut l’oportunitat de conèixer-nos una mica millor, d’assumir que som vulnerables, que res no és per sempre, que vivim massa de pressa, que no ens aturem a reflexionar sobre el que tenim i el que som. I, sobretot, que val la pena aprofitar el temps.

Amb tota la prudència del món, però per fi comencem a entreveure el final d’aquest túnel fosc. Els nostres sanitaris, quin mèrit que tenen i tant com han aguantat, podran prendre’s un respir i molts dels nostres polítics deixaran de fer el ridícul amb mesures exagerades que no han frenat el contagi i han enfonsat l’hostaleria, una activitat de la qual depenen milers i milers de persones.

A partir d’aquesta setmana tornarem a ensumar els carrers, veure’ns les cares i no només els ulls, respirar aire pur i de l’altre, sentir que recuperem una part de la normalitat que tant enyorem. Tot i que encara no ens podem relaxar, no ho oblidem, el virus encara hi és i continua encomanant. Cuideu-vos i cuideu els altres, però permeteume un petit consell: aprofitem el que ve i gaudim de l’antiga normalitat sense oblidar tot el que hem après en aquest temps. En essència som els mateixos, sí, però aquest maleït virus ens ha fet descobrir la importància de les petites coses. ●

Gaudim de l’antiga normalitat sense oblidar tot el que hem après