Un pla contra l’exclusió digital

Carlos San Juan, un jubilat de 78 anys, impulsor de la campanya “Som gent gran, no idiota”, va lliurar abans-d’ahir al Ministeri d’Hisenda 600.000 firmes demanant atenció humana a les sucursals bancàries. San Juan s’ha convertit en l’ariet de la lluita contra l’exclusió de la gent gran de formació pretecnològica, que se sent discriminada per una banca cada dia més digitalitzada, amb uns mecanismes –en caixers automàtics o aplicacions de telèfon mòbil– que no sempre saben comprendre ni fer servir.

Aquesta campanya coincideix amb una conjuntura bancària marcada per diversos factors. D’una banda, el retrocés del seu model de negoci. De l’altra, una política sostinguda de tancament de sucursals (2.925, el 27% de la xarxa bancària, el 2021) i de reducció de personal

(de l’11% el 2021). I, d’una altra, uns beneficis rècord, que el 2021 van arribar a Espanya als 19.866 milions.

La reacció oficial a aquesta campanya ha estat positiva. Nadia Calviño, ministra d’Hisenda i vicepresidenta del Govern, va coincidir amb San Juan davant del ministeri, i va afirmar que s’havia posat en contacte amb el sector financer, al qual va instar a “acompanyar i donar suport a les persones més vulnerables”. També el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, s’ha interessat per la iniciativa. I ahir, José María Roldán, president de l’Associació Espanyola de Banca (AEB), es va pronunciar sobre això.

Roldán va admetre que hi ha un problema estructural, davant el qual la primera resposta de la banca era insuficient, i que ben aviat es presentarà un pla integral per afrontar les demandes de San Juan i els 600.000 signants. El president de l’AEB també va dir que el futur era digital, i és molt probable que tingui raó; les proves estan a la vista de tothom en qualsevol àmbit de l’activitat quotidiana. Per tant, és convenient que els ciutadans, també els de més edat, facin un esforç per aprendre a moure’s amb autonomia en aquest –relativament– nou univers. Com també ho és que la banca garanteixi, i més després d’un any tan lucratiu, l’atenció als que han perdut el tren digital. Està bé que Roldán els animi a progressar. Però potser no va ser adequada la seva associació de la demanda de la gent gran amb un cas de neoluddisme (en al·lusió al luddisme, moviment contra la maquinització sorgit a l’Anglaterra del segle XIX). Una cosa era oposar-se, violentament fins i tot, a un requeriment ineludible de la revolució industrial, i un altre és reclamar a la banca una atenció apropiada per als seus clients més fidels. ●

L’autoritat bancària admet la protesta de la gent gran i anuncia un pla per atendre-la