Un bon enfocament

er valorar el nou batxillerat de la Lomloe a Catalunya cal diferenciar dos aspectes. El primer, el disseny de la seva ordenació curricular i enfocament pedagògic (repartit en un 50% entre Estat i Generalitat). El segon aspecte és el procés d’implementació en centres i la formació docent per aplicarlo (una competència exclusiva del departament). La Lomloe facilita un disseny més flexible i competencial que transforma dos eixos tradicionals de l’aprenentatge: la classificació (el coneixement empaquetat en assignatures) i el marc (el sentit i la relació educativa).

En relació amb això últim, per primera vegada, es defineix un perfil de sortida de l’alumnat amb els 8 blocs de competències clau considerats com a imprescindibles i com a metes d’aprenentatge i demostració.

A més de preparar per a les PAU, el batxillerat tindrà un sentit i propòsit competencial que no està renyit amb el coneixement, però sí amb l’erudició academicista de què fa gala cert sector docent. Convé matisar bé per no confondre les famílies. La identitat del batxillerat no pot continuar petrificada per afecció al seu origen (el trívium i el quadrivium). El sociòleg Edmond Goblot ja va publicar el 1925, La barrera i el nivell i demostrava com el batxillerat funcionava com a tancament social partint d’una sobreexigència erudita del “nivell” i la burocratització de la cultura i l’aprenentatge.

Avui, només un 55% de l’alumnat del batxillerat segueix trajectòries lineals i sense cap interrupció cap als estudis universitaris. La resta continua en graus superiors de l’FP o necessita més temps per a titular, o repeteix, o abandona o canvia d’opció. Un batxillerat inclusiu suposa desenvolupar el potencial no només de l’“alumnat ideal”, sinó el de tots en la seva complexa pluralitat. És un canvi cultural i gens fàcil que exigeix policy educativa molt fina i ben organitzada.

L’alumnat hi sortirà guanyant, amb un currículum més diversificat, més interdisciplinari, més contemporani i connectat al món real i els seus desafiaments. Són canvis positius com la modalitat general, l’optativitat més gran però temàtica, l’entroncament amb matèries externes i el batxillerat progressiu de fins a 4 anys. Tot i això, tot es jugarà en el procés d’implementació, que és el punt feble de tota reforma sistèmica. Des que es va aprovar la Lomloe, el Departament d’Educació ha tingut un any per formar els equips docents, abaixar ràtios allà on urgeix i donar suport als centres amb recursos. Ara venen les presses. ●