La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia afegeix pressió a Ucraïna començant maniobres a Bielorússia
Kíev respon amb exercicis en què provarà armes enviades per Occident
La tensió a la frontera ucraïnesa va augmentar ahir amb l’inici d’unes multitudinàries maniobres militars de Rússia i Bielorússia. Ucraïna, que se sent amenaçada pel gran desplegament de tropes que el Kremlin manté des de fa mesos, no es va quedar en les protestes i va iniciar els seus propis exercicis, en els quals té previst utilitzar drons de combat venuts per Turquia i míssils antitancs proporcionats pels Estats Units i la Gran Bretanya.
Les maniobres dels aliats Rússia i Bielorússia es portaran a terme en territori d’aquest últim país. Porten per nom Determinació Aliada-2022 i duraran fins al 20 de febrer. Hi participen milers d’efectius militars, acompanyats per tancs, avions de combat i avançats sistemes de defensa antimíssils S-400.
El moviment de tropes es farà a prop de la frontera amb Ucraïna, així com de Polònia i Lituània, membres de l’OTAN. Aquesta circumstància ha contribuït a fer créixer la preocupació. El Ministeri de Defensa rus no ha donat a conèixer el nombre de participants, però des dels països occidentals se’n calculen 30.000. Aquests s’afegirien als més de 100.000 soldats desplegats des de la tardor passada a les regions russes pròximes a Ucraïna.
Els països occidentals critiquen que aquests exercicis siguin els més grans celebrats en aquesta zona des de la guerra freda. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va confirmar el gran volum de múscul militar i ho va justificar per “les amenaces sense precedents a què fan front Rússia i Bielorússia”.
“L’acumulació de forces a la frontera és pressió psicològica per part dels nostres veïns”, va dir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. El ministre d’Exteriors francès, Jean-Yves Le Drian, va declarar a France Inter que era un “gest molt violent”, i els EUA van considerar que es tracta d’una estratègia per “augmentar” la tensió.
Com a resposta, Ucraïna va posar en escena els seus propis exercicis militars, que també duraran fins al dia 20 i porten per nom Torb-2022. Les forces ucraïneses provaran armament proporcionat pels seus aliats en camps d’entrenament de tot el país, va explicar el comandant de les Forces Conjuntes de l’Exèrcit, el tinent general Serhiy Nàiev.
També hi ha jocs de guerra russos al mar Negre, on Moscou va enviar des del Mediterrani sis vaixells. Kíev va denunciar el bloqueig de zones dels mars Negre i Azov.
Mentrestant, Ucraïna continua rebent ajuda dels seus aliats. El secretari general de l’OTAN, el noruec Jens Stoltenberg, va dir ahir per telèfon a Zelenski que li continuarà proporcionant suport “polític i pràctic”. En una visita a Kíev, la primera ministra de Lituània,
El Kremlin justifica els exercicis perquè Moscou i Minsk fan front a “amenaces sense precedents”
Ingrida Simonyte, va revelar que en pocs dies Ucraïna rebrà coets antiaeris Stinger, de fabricació nord-americana. “Espero i sincerament desitjo que Ucraïna no hagi d’utilitzar-los mai”, va afegir.
Rússia nega que estigui buscant la desestabilització del seu veí. Afirma que tots els seus moviments són defensius davant la presència de l’OTAN a prop de Rússia. El president rus, Vladímir Putin, ha exigit als EUA i l’OTAN garanties de seguretat, fet que inclou que Ucraïna no sigui admesa mai com a membre, que l’OTAN posi fi a la seva expansió i que retiri el seu equipament a on era el 1997, un any en què encara no havien ingressat els països de l’antic bloc soviètic.
Els països occidentals han rebutjat aquestes demandes, considerades irreals. I Rússia manté la pugna, negant-se a enviar els soldats a les seves casernes. Les noves maniobres militars que van començar ahir afegeixen una nova preocupació. Moscou assegura que, quan acabin, les tropes russes es retiraran de Bielorússia el dia 20. Els països occidentals es mantenen escèptics. “Serà un test molt significatiu: veurem si hi ha o no un procés de desescalada”, va dir Le Drian. ●