La Vanguardia (Català-1ª edició)
La mala reputació
Mireu que l’expressió és lletja. Fins i tot malsonant: danys reputacionals. Però és la que defineix una part considerable de la vida espanyola, i no només la política. La banca, amb més de 19.000 milions de beneficis el 2021, ha patit aquest greu dany amb la rebel·lió dels sèniors, castigats per la bretxa tecnològica, i ha hagut de reaccionar i prometre ampliar horaris d’oficina i més atenció personalitzada. L’Església catòlica pateix un altre dany històric amb els casos d’abusos i agressions sexuals, i fins i tot l’emèrit papa Benet XVI va haver de trencar el silenci per demanar perdó. Pel que fa a les institucions, és molt significatiu que els primers llocs en l’acceptació popular els ocupin l’Exèrcit, la Guàrdia Civil i la Policia, mentre que el Parlament, el Govern central i els partits, també els mitjans informatius, pateixen càstig reputacional i reben un clamorós suspens.
El deteriorament travessa fronteres. Encara que no es faci molta atenció perquè ens absorbeixen les qüestions internes, no pot passar desapercebut el que passa amb la imatge d’Espanya a l’altra banda de l’Atlàntic: de “mare pàtria” passa a odiada colonitzadora o, dit en paraules del president mexicà Andrés Manuel López Obrador, un país que tracta
Iberoamèrica com a “terra de conquesta”. S’enderroquen estàtues, el moviment indigenista ens culpa dels seus mals, el Perú s’alça contra l’espanyol pel desastre ecològic d’una de les nostres empreses i l’esmentat López Obrador, en una declaració incoherent, imagina conspiradors contubernis d’empreses i governs, i acaba d’incorporar el llenguatge independentista: “No volem que ens robin”. Alguna cosa fan malament o deixen de fer els nostres poders públics per a aquest impressionant deteriorament.
A ningú li sorprendrà que, en aquest clima de desamors o rebutjos, l’observatori de la qualitat democràtica de The Economist hagi fet baixar Espanya del pedestal de democràcia plena per deixar-la en democràcia defectuosa. I en aquest cas, com recollia ahir aquest diari, per una cosa que aquí hem assumit com a irrecuperable: el bloqueig del Consell General del Poder Judicial. Aquestes són les conseqüències dels jocs de poder d’alguns partits. No vivim pitjor per baixar esglaons en el rànquing de The Economist. Però la qualitat de la democràcia també és qualitat de país, i una democràcia defectuosa no és la construïda en el pacte constitucional. Si es va deteriorar, ha estat els darrers temps, els seus responsables són vius i tenen funcions públiques, executives o legislatives. S’hauria de tenir en compte a les eleccions.
Suposo que tot això ajuda a entendre el que preveuen les enquestes d’intenció de vot per a aquest diumenge a Castella i Lleó: un increment significatiu de Vox i un èxit notable del localisme. Hi ha gent que s’ha posat a buscar el partit robust, nacionalista espanyol, el que identifica amb l’autoritat i la dignitat nacional. I hi ha gent que es refugia en el pròxim, decebut pels grans. Si finalment és així, la democràcia ja defectuosa tindrà un problema afegit: la democràcia menys governable.