Jedet i el llarg camí de la dona trans

L’artista que va interpretar la Veneno aspira a tenir papers no sexualitzats

Va néixer a Girona fa 29 anys amb un altre nom i als 12 va escollir dir-se Jedet. Va assolir la fama del gran públic quan va interpretar una jove Cristina Ortiz a Veneno, la celebrada sèrie dels Javis. El 2016, sota el nom King Jedet, va començar a ferse notar pel seu activisme LGTBI a les xarxes socials. Va escriure un llibre, Mi último regalo, va començar a provar col·laboracions musicals i es va iniciar en la pantalla amb Looser i Paquita Salas.

Ara llança el single Veneno dulce, preàmbul del disc A los hombres que he tenido que olvidar, si bé aclareix que el títol no és un homenatge a la dona trans que li va donar tanta projecció. Al videoclip es converteix en la temptació a què sucumbeix un atractiu sacerdot negre. “Vaig tenir vertigen gravant-lo: em vaig dir ‘Mare meva, quan vegin això, què pensaran’. Però soc actriu i interpreto un personatge, explico una història; jo no soc la del vídeo ni em fico al llit amb capellans”.

L’artista va confiar en el criteri de Fran Granada, director del videoclip: “Crec que a través de l’art hem posat un debat sobre la taula: quan un home a la societat actual s’atreveix a estimar una persona com jo, una dona trans, se l’humilia, li falten al respecte, l’anomenen marieta i sol acabar malament. El capellà mossega la poma, el pecat que jo represento, i quan aposta per estar amb mi, li surt malament. Els homes valents que s’atreveixen a estimar dones

La seva lluita Accepta pape s que no li acaben de convènce pe què sap que el seu camí cap a la no malitat és molt lla g.

com jo acaben en tragèdia”, remata lacònica.

Diu l’artista que aquests homes que ha hagut d’oblidar, els que donen títol al seu pròxim àlbum, són gairebé tots els que ha conegut, a excepció d’uns quants amics. “He patit moltíssim per amor, però ja mai més: l’amor ja no és per a mi. M’he tornat de titani”.

Hem punxat os. Jedet s’explica, deixant una escletxa oberta al granític mur que ha aixecat al seu voltant: “Com que he patit tant, ara sé la mena de persones amb qui no tornaria a estar. Igual que abans valorava més sentir papallones a l’estómac o la passió ara em fixo més en qui em faci sentir tranquil·la i en pau. I això és per haver-me equivocat tant. Però, per començar, no necessito ningú al costat per ser feliç”, afirma amb aplom.

Jedet va aixecar la veu contra la sexualització de la dona trans i de raó no li’n falta: els papers que el seu col·lectiu obté en cinema o sèries són invariablement d’algú turmentat, prostituta o vicetiple. No veiem dones transsexuals com a advocades,

Estrena un single amb videoclip atrevit com a avantsala d’un disc sobre els homes que ha hagut d’oblidar

secretàries o conductores d’autobús. “Queda molt de camí per recórrer. Fins i tot jo mateixa ara mateix estic acceptant projectes en què al final són més del mateix però els agafo perquè em resulten interessants en altres aspectes, en definitiva sumen, però no penso parar fins que pugui aconseguir un paper en què em posin com la més lletja de les lletges o m’hagi d’engreixar 20 quilos però que sigui un repte actoral i no quedi en un segon pla. I estic segura que això acabarà arribant”.

Jedet vol que el seu camí sigui semblant al de Bibiana Fernández o Antonia San Juan: “Aquesta és la meva meta però he d’anar fent passos, és un procés. Almenys, en soc conscient. Altres persones no ho són i de fet acaben convertint-se en un titella”. ●

.LBUM