Com s’explica

Un esport amb 200 llicències a Espanya copa un 40% de les medalles i dels diplomes als Jocs

Un esport que actualment només té 200 llicències federatives a Espanya per sobre dels 14 anys és el protagonista d’un 40% de les medalles (2 de 5) i d’un 40% dels diplomes olímpics (4 de 10) de la modesta història espanyola als Jocs d’hivern. Es tracta del miracle del surf de neu. De vegades els aficionats a l’esquí alpí miraven per sobre l’espatlla els seus practicants, però noms com Queralt Castellet, Lucas Eguibar, Regino Hernández i anteriorment Jordi Font han posat al mapa aquest esport, que va arribar al país a començaments de la dècada dels noranta. No només pel seu paper als Jocs Olímpics, sinó perquè els últims anys els seus resultats internacionals en Mundials i Copes del Món han estat admirables.

Als Jocs del 2018, Regino Hernández va caçar un bronze i Queralt Castellet va ser setena. A Pequín la catalana s’ha emportat la plata, i Eguibar, que també tenia grans aspiracions, ja que va arribar com a campió mundial, va acabar setè. El basc arrossegava un problema a l’esquena. La collita continua.

“Espero que la meva medalla no caigui en sac foradat i serveixi perquè el nostre esport progressi”, va declarar fa quatre anys Hernández. Pel que fa a llicències, almenys hi ha hagut una petita evolució. El 2018 n’hi havia unes 120, i 85 el 2015, que ja eren més que quan Jordi Font va sorprendre tothom quedant quart als Jocs de Torí 2006.

Ara són 200 (52 amb registre de la Federació Internacional). Però l’evolució, sobretot en categories inferiors, arriba a la modalitat de surf de neu boardercross, un creixement que eleva el total de fitxes a unes 540. En aquesta especialitat hi ha quatre pistes permanents a Espanya: La Molina, Baqueira, Formigal i Sierra Nevada.

En canvi, la situació és més precària quan s’aborda el halfpipe, el terreny de joc de Castellet. Només hi ha dues pistes a Espanya, la de La Molina, que es va habilitar el 2011, i la de Sierra Nevada, que es va erigir el 2017. De fet, fa més de cinc anys que no s’organitza el Campionat d’Espanya de Halfpipe. Com a anècdota es pot subratllar que el 2009 la vallesana es va emportar el campionat espanyol per sobre d’una rival polonesa inscrita perquè hi hagués més quòrum. De les onze riders d’un cert nivell a Espanya, nou es decanten pel boardercross. En homes també passa si fa no fa el mateix, amb només dos riders especialitzats en el tub.

No és estrany que Castellet hagi hagut de desenvolupar bona part de la carrera a l’estranger. Uns Jocs al Pirineu sens dubte podrien representar un impuls. ■

En tot el país només hi ha dues pistes de halfpipe i quatre de boardercross