Una jugada no tan mestra

La campanya electoral a Castella i Lleó es va tancar ahir amb un clima molt diferent al que hi havia el desembre passat quan Alfonso Fernández Mañueco va decidir posar punt final a la legislatura. Les enquestes ja no auguren un triomf aclaparador del PP, sinó que totes l’allunyen de la majoria absoluta i dibuixen un Parlament molt segmentat. Sembla segur que fins a tres formacions provincials com són Per Àvila, Unió del Poble Lleonès o Sòria Ja estan en condicions d’obtenir representació parlamentària, i no està clar que Ciutadans desaparegui. És més, la formació taronja pot acabar sent decisiva segons el resultat que obtinguin els populars i Vox.

En aquest clima d’igualtat, tots els líders nacionals van anar ahir a Valladolid per tancar la campanya, conscients que s’hi juguen molt. Pedro Sánchez ha canviat el guió previst i ha tingut un protagonisme més gran del previst inicialment quan ha olorat la sang d’una possible desfeta popular. Però seria un error que es fes excessives il·lusions: l’aposta més clara seria la reedició d’un futur govern del PP. El gran canvi que hauria aportat l’avanç electoral per als populars seria un canvi de soci en el govern regional: Vox per Cs. Un mal negoci per al PP, es miri com es miri, tot i que sempre hi haurà optimistes del partit que el vendran com una prova pilot per a un futur govern de coalició a la Moncloa.

Diumenge sortirem de dubtes, però hi ha dues certeses que sí que es poden avançar com a segures: el gran creixement indiscutible de Vox i la consolidació dels partits provincials. El futur Parlament de Castella i Lleó, ubicat en un modern edifici construït el 2004, s’assemblarà més a una Cambra multipartidista com les que hi ha a Israel o Itàlia. Els dos grans partits sembla que perdran percentatge significatiu en mans d’un grapat de formacions diferents. És un avançament del que acabarà passant a les eleccions generals.

De tota manera, la gran pregunta que es fa tothom és saber fins a quin punt el PP s’ha equivocat o no amb l’avanç electoral. Als escacs hi ha jugades que semblen mestres però que després acaben provocant la derrota.