La Vanguardia (Català-1ª edició)
Diner afganès per a víctimes de l’11-S
Biden desafia els talibans assignant fons del país a indemnitzacions i ajuts
En plena crisi d’Ucraïna, Joe Biden acaba d’obrir un altre front a l’exterior. Gairebé mig any després de la caòtica retirada de tropes de l’Afganistan, el president dels Estats Units va desafiar ahir els talibans en negar-los els 7.000 milions de dòlars de les reserves del país congelades als Estats Units, per repartir els diners entre les víctimes dels atemptats de l’11-S i els afganesos més necessitats d’ajuda.
Els fons, pertanyents al Banc Central de l’Afganistan, estan dipositats en entitats financeres dels EUA des que l’Executiu afganès es va dissoldre a l’agost i tant el seu president com el governador del banc central del país van fugir d’allà i van deixar aquests 7.000 milions en mans dels Estats Units.
Els talibans van reclamar els diners immediatament. Lluny d’atendre la reclamació, l’Administració Biden va optar per congelar els fons i mantenir-los sota control de la Reserva Federal. Ara, en virtut de l’ordre executiva que el president va firmar ahir, els diners es transferiran a un compte de la Reserva a Nova York.
La resolució preveu que la meitat dels fons, 3.500 milions, quedin subjectes al resultat de les demandes d’indemnitzacions formulades per víctimes dels Estats Units de terrorisme, entre les quals destaquen les famílies dels caiguts en els atemptats de l’11 de setembre del 2001.
Segons les explicacions de la Casa Blanca sobre l’ordre, tals demandes d’indemnització de les víctimes de l’11-S es dirigeixen just contra els talibans i busquen que sigui el banc central afganès el que proveeixi les compensacions. La partida de 3.500 milions per dotar les indemnitzacions quedarà òbviament als Estats Units.
I la decisió final sobre l’assignació de fons d’aquest apartat als demandants la prendrà el tribunal federal que jutja el litigi corresponent. L’ordre presidencial atorga als demandants, la “plena oportunitat que les seves reclamacions siguin escoltades en els tribunals”.
Per als altres 3.500 milions de dòlars, la resolució de Biden estableix que passin a un fideïcomís destinat a finançar –a través de les oenagés autoritzades– les activitats d’ajuda humanitària i altres necessitats peremptòries en un Afganistan sumit en la fallida i l’ensorrament social.
Ja abans de la presa del poder pels talibans i la retirada de les tropes dels EUA, l’economia del país “estava a punt d’esfondrarse”, va assenyalar l’Executiu. Les taxes de pobresa superaven el 50%. Les donacions internacionals finançaven el 75% de les despeses públiques i la meitat del pressupost del Govern. Una sequera de dos anys havia reduït gran part dels cultius al 40% del rendiment habitual. I la corrupció paralitzava sectors rendibles.
L’ascens dels talibans va empitjorar de manera substancial la penosa situació. El Fons Monetari Internacional estima que la nació afronta avui una recessió econòmica del 30%.
El Govern de Biden va plantejar l’ordre presidencial com “un
La dotació seguirà lluny de l’abast dels “talibans i els actors malintencionats”, remarca la Casa Blanca
Washington obre un nou front en plena crisi d’Ucraïna i sis mesos després de la sortida de l’Afganistan
pas endavant en l’esforç dels Estats Units per satisfer les necessitats del poble afganès”. La mesura està dissenyada –va assenyalar– per tal de “proporcionar un camí perquè els fons arribin a la gent de l’Afganistan” mentre es mantenen “fora de l’abast dels talibans i els actors malintencionats”. L’equip de Biden va recordar que els Estats Units són ja “el donant individual més important d’ajuda humanitària a l’Afganistan”. A l’agost va donar 516 milions de dòlars a les oenagés que hi treballen, als quals el mes passat va sumar 308 milions més. També ha donat 4,3 milions de
dosis de la vacuna contra la covid per a la població afganesa. Però el país sembla un pou sense fons. Els problemes estructurals són tan greus i les seqüeles de la guerra tan profundes que tot és poc perquè la seva recuperació ni tal sols pugui arrencar. I cal veure l’efectivitat de l’ordre aprovada ahir, que de moment limita els ajuts a la població, en benefici de les víctimes del terrorisme, i assegura la ira dels talibans.
Washington té vigents fortes sancions contra els dirigents talibans i els responsables i integrants del grup guerriller de la xarxa Haqqani. Les mesures estan relacionades amb “activitats que amenacen la seguretat dels nord-americans”, inclosa la presa d’ostatges d’aquesta nacionalitat. La precipitada sortida d’Agfanistán de les tropes dels Estats Units va ocasionar una abrupta caiguda en la popularitat de Biden de la qual, a causa d’ulteriors problemes a casa i a fora, no s’ha recuperat.
Tot just anunciar-se l’arriscada decisió del president, en gran part induïda per les pressions del Congrés perquè dediqués les reserves congelades a combatre la greu crisi al país, els talibans van detenir durant unes hores a dos periodistes estrangers empleats en l’agència de l’ONU per als refugiats, l’Acnur, i alguns dels treballadors afganesos de l’entitat a Kabul.
“Dos periodistes assignats a l’Acnur i ciutadans afganesos que treballen amb ells han estat detinguts a Kabul”, va tuitejar l’agència de Nacions Unides. “Estem fent tot el possible per resoldre la situació, en coordinació amb d’altres”, va afegir, amb la precisió que no faria més comentaris. L’esposa d’un dels detinguts va fer públic el seu arrest per demanar ajuda, també per Twitter.
Es tracta d’Andrew North, experiodista de la BBC: “L’Andrew era a Kabul treballant per a l’Acnur, provant d’ajudar la gent de l’Afganistan. Estem extremadament preocupats per la seva seguretat i demanem a qualsevol persona amb influència per ajudar que n’asseguri l’alliberament”, va dir la seva dona, la també periodista Natalia Antelava. ●