La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’hecatombe del Podem lusità
Després de passar de 19 escons a només 5 i perdre el seu paper de força clau al Parlament, la líder del Bloc s’aferra al càrrec
Un periodista gallec despistat li va preguntar fa uns anys a Catarina Martins, líder del Bloc d’Esquerra, per la vinculació amb Podem. Ella va respondre que el referent tradicional a l’Estat espanyol és el Bloc Nacionalista Gallec, del qual va prendre el nom. Tot i així, algun acte conjunt, unes bones relacions i una posició semblant als taulers polítics de Portugal i Espanya van fer triomfar en els mitjans l’etiqueta del Bloc com el Podem lusità.
Després de ser clau des del 2015, ara està sumit en una profunda crisi al perdre el 74% dels escons i mentre la líder s’aferra al càrrec, almenys fins a l’any vinent. La identificació amb Podem va triomfar ja fa molt de temps a la premsa espanyola, si bé resulta forçada per a una formació creada el 1999, per la confluència de diverses forces marxistes alienes al durant moltes dècades totpoderós Partit Comunista Portuguès. Una d’elles, la UDP, va arribar a tenir un diputat des de 1975 de forma discontínua.
Amb destacats intel·lectuals al capdavant, com l’economista i líder Francisco Louçã i l’historiador Fernando Rosas, a començaments d’aquest segle el Bloc apareixia com l’encarnació de la modernitat, des d’una perspectiva d’esquerres, en el sistema polític lusità, fins aleshores de només quatre partits, els conservadors PSD i CDS, el socialista i el comunista. L’evolució ascendent, que el va portar dels dos diputats del 1999 als setze del 2009, es va tallar el 2011, al caure a vuit. Any i mig després, Louçã abandonava la direcció i li substituïa el lideratge paritari de João Semedo i Catarina Martins, que el 2014 va prendre el comandament ja en solitari. Es va accelerar així una profunda feminització en la imatge pública del Bloc, amb aquesta filòloga i actriu al capdavant, flanquejada per l’eurodiputada Marisa Matías i mentre emergia, a l’abric de les seves brillants intervencions parlamentàries pels escàndols financers, la jove diputada Mariana Mortágua.
Per la seva projecció pública, Mortágua apareix com un possible recanvi en el lideratge si el Bloc, en la seva assemblea d’aquí un any, decidís obrir una nova etapa. No sembla ajudar-la el fet que la seva germana Joana també sigui diputada. Totes dues ja estaven al Parlament, però en un grup de 19, no de 5. A les eleccions del dia 30 el Bloc va perdre exactament la meitat del seu mig milió de vots del 2019 i va baixar del 9,5% al 4,5%. Però en escons la ja fortíssima caiguda en sufragis va esdevenir en una hecatombe.
Semblant a l’espanyol, però fins ara més proporcional, el sistema electoral lusità en l’actual fase de multiplicació de partits s’ha convertit en una trituradora per a les forces petites, com succeeix a Espanya. El Bloc de fet només va aconseguir representació als dos districtes més grans, Lisboa i Porto, i en un de mitjà, Setúbal, bastió històric de l’esquerra. A més, el seu competidor tradicional, el PCP, el va avançar en un escó, malgrat tenir 7.000 vots menys, gràcies a què va conservar Beja, un dels seus tradicionals feus de l’Alentejo.
Com va fer el seu homòleg comunista, el veteraníssim Jeróni
El partit es va posar la soga quan va rebutjar els pressupostos, fet que va portar a les urnes i a la majoria de Costa
El Bloc compta amb l’emergent diputada Mariana Mortágua, la germana de la qual també és parlamentària
mo de Sousa, Catarina Martins va descartar la dimissió ja en la mateixa nit electoral. Després va aparèixer en els mitjans la destacada veu del sociòleg Boaventura Sousa Santos reclamant la renúncia, a l’entendre que es tracta del missatge a les urnes, a més de defensar un canvi de rumb per evitar ser un Titanic i criticar les batzegades en la gestió del rebuig dels pressupostos d’aquest any.
El Bloc va ser del 2015 al 2019 peça clau amb els comunistes de la geringonça, la inèdita aliança de l’esquerra amb els socialistes d’António Costa, que després va governar en solitari amb suports puntuals i creixents desacords amb el Bloc. Aquest, els comunistes i la dreta van tombar els pressupostos, el que va portar a les urnes, en les quals Costa, amb la seva apel·lació a l’estabilitat i agitant la por de la ultradreta, va aconseguir la majoria absoluta.
Martins reconeix que la derrota ha estat molt dura, que no va explicar bé la posició del Bloc en els pressupostos i que la van confondre les enquestes, que fins i tot donaven un possible govern conservador avalat per la ultradreta.
“El Bloc d’Esquerra no decideix la seva direcció d’acord amb els resultats electorals”, proclama la líder, decidida, almenys, a complir el seu mandat que expira l’any vinent. ●