La Vanguardia (Català-1ª edició)
El “malviure” independentista
Les setmanes ‘horribilis’ de Laura Borràs marquen un canvi de rasant al bloc independentista. El president Aragonès donarà per mort l’“independentisme màgic” de Junts i instarà a aglutinar suports entorn del “realisme” d’ERC
Un desastre”. És l’adjectiu que dediquen a les files de Junts a les dues setmanes horribilis de Laura Borràs al Parlament. No hi ha lectures benèvoles més enllà del seu equip de capçalera ni els silencis tapen el malestar intern. Tampoc la satisfacció indissimulada d’ERC. La polèmica entorn de la retirada de l’escó de Pau Juvillà posa en evidència que no hi ha unitat independentista i que l’aliança d’ERC i Junts al Govern és “un malviure”. El primer aniversari de les eleccions del 14-F no convida a celebracions, el 52% independentista no pot exhibir èxits i sí conflictes.
ERC buscava una imatge presidencialista però ara s’escarrassa a invertir esforços a potenciar l’acció de govern i recuperar terreny cedit en l’anomenat “eix nacional”. El nou cicle electoral obliga a atendre tots els fronts: no es pot perdre de vista la bossa de vots independentista. Els blocs s’han trencat a l’hemicicle del Parlament, però les bosses d’electors no. Si ERC s’inhibeix en la pugna independentista, les seves expectatives s’estanquen.
La consolidació del projecte de Pere Aragonès des del Palau de la Generalitat aprofita ara “el forat” de Borràs en el discurs de la confrontació. Els postconvergents encara dediquen gran part dels esforços a autoorganitzar-se i la polèmica entorn de la presidenta del Parlament demostra, a parer d’ERC, que “no hi ha alternativa” a l’estratègia pragmàtica. “S’ha acabat l’independentisme màgic”, diuen a ERC. “Hem facilitat que venguin el seu independentisme realista”, lamenten a Junts.
Tot i això, a la sala de màquines republicana saben que no estan en condicions d’exhibir el Govern “transformador” promès per Aragonès i necessiten alimentar un lideratge més enllà de la gestió. Aquesta és la nova bandera. Aragonès no casa amb messianismes i qui té dots, com la presidenta del Parlament, ha caigut en la seva pròpia trampa. ERC ha acompanyat Borràs en silenci, fins que “va topar contra la paret”, i ara, amb les files de Junts desconcertades, es postulen com a pal de paller independentista.
Sense unitat entre independentistes, ERC socialitza l’autocrítica: “No s’han aconseguit teixir aliances dins ni fora”, afirmava Josep Maria Jové al Parlament; s’assenyala Carles Puigdemont i només es reconeix la via d’Aragonès. “La presidència té la responsabilitat de fer possibles tots els consensos de la societat, al marge de tacticismes i del desgast polític”. El que planteja ERC per frenar Junts és “una proposta real guanyadora i viable: lluny de propostes vàcues i de gesticulacions simbòliques”. Aragonès apuntalarà aquest pla en la seva conferència de dilluns a la sala oval del MNAC.
No hi ha renúncia a la taula de diàleg, com reclamen els seus socis, sinó la voluntat de recosir el relat independentista i dotar-lo d’“utilitat” per ampliar la base. Les claus: la defensa del català o la cohesió social, d’una banda; l’autodeterminació i l’amnistia, de l’altra. La recepta passa per recosir el moviment, fugir de performances i posar el focus sobre els grans consensos davant decisions judicials i la cronificació del conflicte polític. Per a Junts, Aragonès no s’hauria de moure del pacte d’investidura.
Quines són les alternatives si la taula de diàleg encalla? ERC no tornarà a situacions que “no porten enlloc”. Es farà “un pas endavant” i es reclama més compromís de Pedro Sánchez amb el diàleg. L’objectiu continua sent un referèndum: “No hi ha cap altre camí”. A la comissió bilateral de la setmana entrant es busca avançar més enllà de la cançoneta de les beques. I si no hi ha girs al guió, Aragonès es mantindrà lluny de les conferències de presidents autonòmics. A l’altra banda, Junts ja dona per esgotat el pla d’ERC per a la primera part de la legislatura i critiquen que es “persisteixi en l’error”.
La nit electoral, el president aspirava a un front ampli i ara té suports minvants. La CUP es proclama oposició desestabilitzadora i els comuns veuen el Govern “sense nord”, cosa que paradoxalment resta valor al pacte de pressupostos que ha de guiar l’acció de les conselleries. No obstant això, a ERC no s’inquieten. Donen per fet que, quan arribin “les polítiques transformadores”, les esquerres respondran. El “malviure” és en la relació amb Junts. Els socis seran informats del contingut de la conferència del president unes hores abans.