El nou calendari escolar

Pere Aragonès, president de la Generalitat, va acompanyar abans-d’ahir Josep GonzàlezCambray, el seu conseller d’Educació, durant una compareixença a l’escola Baldiri Reixac de Barcelona, en la qual, sorprenentment, es va anunciar una modificació considerable del calendari escolar per al pròxim curs. Aquesta reforma presenta dos elements principals.

D’una banda, l’avançament al 5 de setembre del començament del curs per als alumnes d’educació infantil i primària, i al 7 de setembre per als d’ESO, batxillerat i formació professional; és a dir, un avançament d’una setmana respecte a l’inici del curs previst. D’altra banda, i també durant el mes de setembre, l’horari serà intensiu, de 9 h a 13 h, si bé es mantindrà el servei de menjador per al dinar; els alumnes que el facin servir es podran quedar al centre fins a les 15.30 h. Però, fora d’això, a les escoles les tardes seran inhàbils a efectes docents.

Sovint s’ha convingut que calia escurçar les vacances estiuenques i ampliar la durada del calendari escolar, més curt a Catalunya que en altres comunitats autònomes o en països veïns. En aquest sentit, la reforma és comprensible. Tot i això, la manera com s’ha preparat i s’ha donat a conèixer ha revoltat el sector educatiu. Abans-d’ahir van manifestar el descontentament directors de centres escolars, professors i representants de les associacions de pares, i s’ha de subratllar que la reacció va ser generalitzadament crítica.

Tots aquests col·lectius tenen les seves raons a l’hora d’opinar sobre una reforma que presenta certs inconvenients per a tots ells i que s’ha fet sense reunir el Consell Escolar. Els directors de centres alerten sobre el fet que aquesta reforma no ve acompanyada de moment de les mesures necessàries per implementar-la degudament. Els professors pensen que aquest nou calendari compromet el temps d’organització i preparació del curs. I els pares ressalten les dificultats que portarà una reforma que, paradoxalment, ha estat presentada com una mesura per afavorir la conciliació familiar, malgrat ser un fet ben sabut que molts pares, per no dir la gran majoria, al migdia encara no han acabat la jornada laboral. Tampoc els sindicats no han aplaudit la manera com s’han fet les coses. A més a més, la reforma representarà una important alteració de plans per a les entitats que es dediquen al lleure escolar, i que ara hauran de desprogramar colònies i campaments que ja estaven organitzats.

L’educació és un dels pilars de la tasca institucional, i comporta per tant serioses responsabilitats per als governs. Però això no els hauria de portar a oblidar que involucra i afecta directament, en el cas català, uns 115.000 professors, 1,2 milions d’alumnes i els pares. Totes aquestes persones, així com les organitzacions que els representen, veuran les seves vides alterades en una mesura o altra pel nou calendari. I hauria estat molt desitjable que se’ls consultessin els canvis anunciats ara sobtadament.

Canvis com els que ens ocupen no seran, probablement, els darrers que disposarà la Conselleria d’Educació. Seria convenient, en vista del malestar que els més recents han causat en la comunitat educativa, que els pròxims arribin amb més debat i consens. Aquesta seria, si més no, una conseqüència positiva de la reforma actual. Si no es fa així, si es continua indisposant aquesta comunitat, essencial per al bon progrés de la societat, potser sorgiran conflictes que podrien arribar a interferir en l’educació dels joves estudiants. Tant de bo no passi. ●

Professors i pares retreuen a Educació el canvi de la norma sense consulta prèvia