Alerta industrial a Catalunya

La indústria recula a Catalunya des de fa anys. La tendència és preocupant. Tant és així que al seu dia el conjunt d’agents econòmics i socials va impulsar el Pacte Nacional per a la Indústria per intentar capgirar la tendència, però la implementació avança molt lentament i gairebé sense resultats, amb l’agreujant que la política industrial de la Generalitat és pràcticament inexistent. Revitalitzar la indústria a Catalunya, a l’empara dels nous desenvolupaments tecnològics, és una qüestió estratègica de país. Cap país desenvolupat no ha renunciat a la seva indústria i Catalunya tampoc no pot fer-ho. La indústria és clau per generar riquesa, ocupació i tecnologia estables i, en aquest sentit, és essencial per alimentar un sector de serveis potent.

En aquest marc cal entendre el manifest de les comissions d’Indústria, Energia i Desenvolupament Sostenible de la patronal Foment del Treball a favor d’una indústria catalana “competitiva i forta”. No reclama més recursos a la Generalitat. Ni tan sols li exigeix que activi una política industrial més eficaç, com realment caldria. Només li demana –d’entrada– que no posi bastons a les rodes del desenvolupament industrial del país i que es corregeixin totes les decisions que contribueixen a la caiguda de la competitivitat a Catalunya.

La patronal catalana adverteix, fins i tot, que hi ha un greu risc de deslocalització industrial. Les amenaces més immediates –i que provoquen el rebuig de la totalitat de la indústria– són el nou impost sobre les instal·lacions que emeten gasos d’efecte hivernacle i les limitacions imposades a la incineració de residus. Les dues mesures poden deixar fora de competència les indústries establertes a Catalunya davant les d’altres autonomies i les de la resta d’Europa. La patronal catalana no s’oposa a les accions a favor d’una indústria més sostenible, però demana que les que s’adoptin siguin homologables amb les espanyoles i les europees per garantir un mateix marc d’actuació. Considera, en aquest sentit, que la indústria està maltractada a Catalunya quan hauria de passar el contrari. Assenyala, en aquest sentit, que gairebé totes les regions espanyoles han perdut competitivitat però no tanta com Catalunya.

La Generalitat està obligada a atendre amb celeritat les demandes de la patronal catalana, que reflecteixen el sentir del conjunt del sector industrial, per no penalitzar el progrés ni l’ocupació. Catalunya ja ha fet molts passos enrere i no n’hauria de fer més. Al contrari, hauria d’impulsar una política industrial ambiciosa, especialment ara que podria comptar amb els fons europeus. ●

Risc de més fugues d’empreses per les exigències ambientals de la Generalitat