Spotify i Barça

El Barça, el meu Barça, ha venut l’ànima al diable. Un diable anomenat Spotify. Plataforma sueca de streaming que ha pujat com l’escuma perquè proporciona els seus serveis a qualsevol contingut d’èxit sense gaires escrúpols. Amb la hipocresia de dir que no són un mitjà sinó una plataforma de distribució. Com si en la comunicació digital es pogués distingir l’una de l’altra en el món multimèdia. L’última operació de Spotify li pot sortir malament. Ha comprat per 100 milions de dòlars l’exclusiva del xou de Joe Rogan. Qui és aquest senyor? Doncs un còmic nascut a Newark i establert a Los Angeles, multimilionari, que fa les delícies dels grups racistes i sexistes dels Estats Units. I difusor de fake news com quan va atribuir els incendis d’Oregon als activistes d’esquerra. És un dels líders dels antivacunes que difon falòrnies sobre pseudotractaments alternatius per a la covid, que han denunciat els epidemiòlegs dels Estats Units.

Però ja se sap el que els passa per Sant Martí a alguns espècimens. I resulta que a algú se li va acudir la idea de fer una compilació del seu llenguatge als seus podcasts al llarg de la història. On es repeteix tot sovint la paraula nigger per referir-se als negres. Cal entendre com n’és d’ofensiu als Estats Units. Perquè era i és el terme amb què esclavistes i Ku Klux Klan estigmatitzen els negres. En una societat que viu el moviment Black Lives Matter (les vides negres importen) i les violentes reaccions dels racistes, la veritat sobre Rogan ha estat un xoc. Encara que, esclar, ara diu que li sap greu perquè pot patir pèrdues. Però encara pitjor és l’actitud de Spotify, la seva plataforma principal. Aprofundint en la seva hipocresia, el conseller delegat Daniel Ek ha retirat alguns podcasts particularment ofensius, però manté Rogan a la plataforma, argumentant que no es pot limitar la llibertat dels creadors. Un còmic racista antivacunes és un creador? Doncs li sortirà car. El clàssic creador, aquest sí, Neil Young està liderant un moviment de músics i artistes que s’estan despenjant de Spotify. I en aquest precís moment el nostre Barça decideix vendre la samarreta, del masculí i del femení, i la roba d’entrenament i el nom del Camp Nou a un Spotify enfrontat globalment (d’això es tractava, oi?, de ser global) als joves ètics del món.

Serà una catàstrofe d’imatge si no hi posa remei l’assemblea de compromissaris, que encara ha d’aprovar la decisió. I és que és dolent ser pobre i també ser derrotat esportivament, però l’últim que es pot perdre són els valors, aquells valors que sempre han caracteritzat el Barça, dels quals ens enorgullim els culers. Entenc Laporta, amb l’aigua fins al coll per la disbauxa de gestió i malbaratament de la junta anterior. Jo el vaig votar. I tirarem endavant. Però no així, no a costa de sacrificar l’essencial. Si no rectifica, la dimissió de Ferran Reverter no serà l’última. Com a mínim, jo torno el carnet de soci. Però encara hi ha temps per continuar sent pobre però honrat fins que Xavi i el planter ens treguin d’aquesta. ●

L’últim que es pot perdre són els valors dels quals ens enorgullim els culers