Indultar bruixes

Per a què serveix un Parlament? Doncs, per exemple, per indultar bruixes. Les executades fa quatre-cents anys a Catalunya van ser víctimes d’un “feminicidi institucionalitzat”, ha denunciat, solemne, Pere Aragonès, president número 132 de la Generalitat, donant suport a una resolució d’ERC, JxCat, Comuns i la CUP per rehabilitar-les.

La idea, convindran amb mi, és brillant. Però no per les raons òbvies que vostès potser estan pensant: serveix per posar-se la medalla progressista sense cap cost pressupostari, sense que calgui molestar-se a estudiar informes avorrits sobre temes abstrusos, i sense cost polític; ningú no s’hi pot oposar, i si s’hi oposen, millor, quedaran ells com a inquisidors i nosaltres com a defensors de les víctimes. Tot això és veritat, però hi ha un altre motiu.

No sé si vostès saben que Andalusia té una llei trans, que sanciona qui “promogui, difongui o executi qualsevol tipus de teràpia per modificar l’orientació sexual i la identitat de gènere a fi d’ajustar-la a un patró heterosexual i/o cisexual”. Fa uns dies, dues associacions la van utilitzar per denunciar la psicòloga sevillana Carola López Moya per haver tuitejat: “Ajudo els meus pacients a desfer-se del malestar psicològic produït pel gènere, construcció social que subordina les dones”. Per aquest tuit, López Moya s’arrisca a una multa de fins a 120.000 euros.

Per pura casualitat, l’indult a les bruixes es produeix just quan la Generalitat prepara una llei trans com la d’Andalusia. Moltes proclamem que aquestes lleis no són feministes, sinó tot el contrari. Però qui gosarà posar en dubte el feminisme d’un Govern i un Parlament que indulten bruixes?... Jo per si de cas, com que penso i dic a Twitter el mateix que Carola López Moya: que el gènere no és una identitat a protegir, sinó una construcció social que ens oprimeix, i que les “dones trans” són homes, ja estic començant a estalviar per quan em toqui. No s’imaginen quina il·lusió em fa pensar que cap allà el 2422, el president número 232 de la Generalitat tindrà la magnanimitat d’indultarme, entre aplaudiments de ses senyories. ●