Divideix i venceràs

La icònica màxima de “divideix i venceràs” amb què ens va il·luminar Juli Cèsar, per desgràcia, continua sembrant els erms camps de la política, que més que dedicar-se al cultiu propi s’ha decidit a incendiar els aliens per acabar apropiant-se del territori. Els últims mesos, n’hi ha prou amb un exemple, la dedicació/fixació del PP amb el seu líder al capdavant, d’apuntar Yolanda Díaz com a diana de les seves crítiques. Tot sembla indicar que reduir el bon crèdit de la vicepresidenta obre esquerdes considerables en el Govern de coalició per acabar enderrocant-lo en les pròximes eleccions.

L’últim cas, el que va passar al Congrés amb la convalidació de la reforma laboral. Van sembrar la disputa, la confusió i, encara que els càlculs no els van sortir del tot bé, van propagar l’antiga tècnica esmentada a L’art de la guerra: “Una estratègia que trenca les estructures de poder existents i evita la vin

En política, abans que reconèixer errors, s’esquitxa el contrari i es genera confusió

culació dels grups més petits”. Tot i això, hi ha límits que s’haurien d’imposar i aquests són els que posen en perill la nostra democràcia més enllà de fangars polítics.

Aquesta mateixa crítica va ser la del ministre de Consum, Alberto Garzón, considerant l’actitud dels populars com una “fugida cap endavant”, en lloc de “reconèixer el seu error” que el diputat del PP Alberto Casero va posar en evidència en mostrar l’“operació fallida” amb la votació de la reforma.

Però no voldria ser injusta i decantada en el sentit que aquesta antiga pràctica sigui emprada per la dreta, atès que també la fa servir l’esquerra quan li convé. Demostrant que no hi ha millor defensa que un bon atac i que, en política, abans que reconèixer errors, s’esquitxa el contrari i es genera confusió per desviar l’opinió pública de l’important. S’ha fet quan ha convingut potenciant la divisió entre pobles o conceptes socials que poguessin ser complementaris, però s’insisteix que siguin oposats. Molt millor per, a conveniència, utilitzarlos sense pensar plenament en les conseqüències socials. N’és una bona mostra el naufragi generacional a Catalunya provocat per la instrumentalització dels sentiments nacionalistes o no d’un poble.

Hauria de ser un exercici conjunt augmentar les consciències dels polítics i deixar Juli Cèsar tranquil. ●