“Els fills han deixat de tenir valor social en l’actualitat”

A la Unió Europea, una de ● cada quatre parelles no té fills (25,1%), percentatge que a Espanya se situa en un 22,7% (Eurostat, 2021). Aquí, les parelles que decideixen no tenir descendència s’identifiquen amb unions menys institucionalitzades (en què la dona acostuma a tenir més de 40 anys), amb menys convivència, d’estudis universitaris, més estabilitat laboral i amb autonomia econòmica. Tradicionalment, les parelles es casaven per tenir descendència i fins i tot el matrimoni no tenia tota la legitimitat fins que aquesta arribava. En l’actualitat, aquesta norma social s’ha flexibilitzat, la parella es converteix en el centre de la relació i el valor social dels fills descendeix. “És paradoxal com una societat tan familiarista com l’espanyola, en què tot és ple d’imatges de la família, en què els millors moments els atribuïm a la família, els fills tinguin tan poc valor”, esgrimeix l’investigador Luis Ayuso. “Socialment, el valor dels fills, que abans era molt alt, ara no ho és tant. Ja no té valor social”, afegeix. “Diuen –prossegueix– que Espanya bat rècords de baixa fecunditat, i ho atribueixen a factors econòmics. Aquests factors, l’expliquen en part, però també els factors culturals. El que diuen les enquestes ara és que tenir fills no et dona prestigi social. Abans, sí”. Ayuso explica que ara, “les àvies els diuen a les seves netes, ‘no tinguis fills, diverteix-te. Com més tard els tinguis, millor’”.

Això, assegura, és un “canvi cultural brutal que està experimentat la societat”. Les entrevistes en profunditat que els investigadors han fet a aquestes parelles revelen la construcció social que fan de la felicitat de la vida en parella sense necessitat de descendència, potenciant la intensitat de la relació entre els seus membres. “Es busca més una felicitat de tipus personal i de parella, i assumir responsabilitats que no siguin per a tota la vida”, conclou l’estudi.

El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va justificar ahir no haver consultat els canvis del calendari escolar amb el sector educatiu perquè “s’han de prendre decisions” i “després ja parlarem”. La mesura d’avançar una setmana el començament del curs va revoltar docents, famílies i sindicats no tant per la finalitat, sobre la qual tots estan disposats a debatre, com per la manera com es va fer. A més a més, es qüestiona una mesura de poc abast i molt cost organitzatiu i econòmic.

Les actuacions generals dirigides a millorar la qualitat de l’ensenyament han de passar necessàriament pel Consell Escolar de Catalunya (CEC), que és l’òrgan en què estan representats docents, famílies, alumnes, patronals, sindicats, associacions pedagògiques, consells escolars territorials, administracions locals... És un òrgan de consulta, i els seus dictàmens són preceptius, però no vinculants, en les normes educatives.

El CEC ha debatut molt sobre el calendari escolar els últims anys, però ara no tenia la qüestió a l’agenda. Dijous al matí, abans de l’anunci del president i del conseller, s’havia decidit no convocar reunió la setmana que ve per falta de contingut. Després de la notícia, a les 15.30 h, el secretari del CEC va convocar reunions d’urgència dilluns i dimarts, i va incloure a l’ordre del dia el dictamen del calendari.

El secretari del Consell Jordi Rodon resta importància a aquest fet. “Es parla molt del decret de currículum, i el consell encara no l’ha rebut per dictaminar, malgrat que en tenim l’esborrany, com tots”. I també posa l’exemple de l’anunci del Govern que els professors hauran de tenir el C2 de català que s’ha anunciat. “Nosaltres, oficialment, no en sabem res”.

De totes maneres, membres del CEC han lamentat el menyspreu a la seva participació en el debat. Pel conseller, sí que hi va haver consulta. “És el primer curs que he començat com a conseller, i una de les demandes més importants que em van fer (famílies i docents) els primers 15 dies de setembre va ser aquesta”, va adduir. “Sempre hi ha veus resistents al canvi, però el debat