La Vanguardia (Català-1ª edició)
La covid continua matant la gent més gran de 70 anys
Són un 84% dels 1.120 morts els darrers 30 dies a Catalunya
Després de dos anys de pandèmia, amb prou feines queden restriccions. Les dades epidemiològiques baixen gradualment i només la mascareta als espais interiors públics rememora el colossal trastorn ocasionat pel coronavirus. “Hi ha baixades molt fortes de contagis entre la gent jove, el virus ja no troba joves per infectar”, celebra Enric Álvarez, professor del departament de física aplicada de la UPC i membre del grup Biocomsc.
Tot i això, una dada està enfosquint l’ocàs de l’onada més llarga: la persistència de les defuncions. Els 30 dies precedents (12 de gener al 10 de febrer) han mort a Espanya 5.108 persones a conseqüència del SARS-CoV2, cosa que representa una mitjana de 170,26 defuncions diàries. A Catalunya en aquest període s’han registrat 1.120 morts, una mitjana de 37,3 cada dia, que equival gairebé exactament a la mostra diària de tot el període pandèmic.
“La pitjor notícia és que el descens de les defuncions és lent. La reducció és enorme en el tram 50-70 anys, però en les persones més vulnerables costa. Per a la gent gran això no és una grip”, avisa Álvarez, fent al·lusió al fet que un 84% de les víctimes comptabilitzades a Catalunya en el període del 12 de gener al 10 de febrer (30 dies) són més grans de 70 anys. Mentrestant, les morts a la franja de 30 a 49 anys només representen un 1,5%, i no ha mort ningú més jove de 30 anys. Els experts asseguren que la continuïtat d’aquesta mortalitat elevada és conseqüència de la combinació dels casos greus de la variant delta amb la propagació molt més gran de l’òmicron.
Les dades continuen impactant, ja que cada víctima és un drama i una derrota davant el virus –i ja n’hi ha gairebé 96.000 a Espanya–, però ja no és un factor que computi a l’hora d’avaluar la incidència i l’evolució de la pandèmia per revisar les mesures generals. Veient el perfil dels morts, sí que ha de servir per mantenir les precaucions entre les persones més vulnerables.
Malgrat que a hores d’ara la taxa de defuncions diàries és pràcticament idèntica que la del conjunt de la pandèmia, Álvarez remarca que ha experimentat un fort descens amb el predomini de l’òmicron i que, fins i tot en absència de mesures contra la propagació del virus, és molt inferior que la de l’hivern passat. Efectivament, en el mateix interval de 30 dies analitzat, Catalunya va comptar l’any passat 2.145 morts, pràcticament el doble que ara.
Els especialistes no pronostiquen un descens pronunciat de la mortalitat a curt termini perquè, a diferència de dades com la incidència acumulada de positius, el risc de rebrot o la velocitat de propagació del virus, que van millorant significativament, l’ocupació hospitalària, i especialment la de les unitats de crítics, decreix de manera ben feixuga. Les ucis espanyoles acullen 1.588 pacients, 292 menys que fa una setmana.
En canvi la reducció de l’activitat als centres d’assistència primària, preludi de l’ocupació hospitalària, sí que anticipa una reacció positiva pel que fa a la mortalitat a mitjà termini. A Catalunya els ambulatoris van fer dijous 20.799 visites per covid, 3.000 menys que el dia anterior i 13.000 menys que el dijous precedent.
Fa un mes, l’11 de gener, l’atenció primària catalana va registrar un rècord de 97.000 visites per covid, però el risc de col·lapse sembla que ja ha desaparegut. Segons Enric Álvarez, l’activitat ambulatòria actualment és un paràmetre molt consistent per predir les conseqüències del coronavirus. “D’això depèn el que després et trobes als hospitals”, explica. “Valors d’entre 20.000 i 30.000 visites diàries a la primària (a Catalunya) estan bé”, afegeix. La reducció d’un 40% de les visites en una setmana anuncia una desacceleració consistent de la mortalitat, però no immediata. ●
La xifra mitjana de defuncions diàries actualment és idèntica que la de tota la pandèmia
“Per a la gent gran això no és una grip”, avisa Enric Álvarez, que posa el focus en les visites dels CAP