La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barcelona aviva la lluita contra la fuga de l’impost de circulació
L’Ajuntament expedienta 15 empreses amb flotes registrades en petites poblacions
L’impost sobre vehicles de tracció mecànica, conegut popularment com de circulació, és un dels gravàmens que depenen dels ajuntaments. No es paga el mateix a les grans ciutats que a les mitjanes o als pobles petits, cosa que, precisament, ha fet que municipis amb centenars d’habitants tinguin empadronats milers de vehicles: flotes d’empreses. Els principals perjudicats? Les grans ciutats, com ara Barcelona, que fa anys va començar una croada contra aquesta pràctica. Actualment té expedients oberts a 15 empreses que, calcula, han deixat de pagar almenys uns tres milions d’euros a les arques municipals.
“Les empreses s’acullen a una instrucció de trànsit de l’any 2001 que interpretava de manera flexible i ampliava la definició sobre el domicili legal de les persones jurídiques, cosa que feia possible que també fossin delegacions, sucursals, agències...”, explica la regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín. “Les empreses tenen llibertat d’elecció. El problema és que després vas a aquests municipis i no hi ha cap sucursal. Tot és una simulació”, afegeix la regidora.
I això és precisament el que ha fet l’Ajuntament: anar darrere la pista de cotxes que, sospitosament, feien vida a Barcelona però no pagaven el tribut en aquesta ciutat. Tècnics municipals han visitat fins i tot els petits municipis on hi havia les suposades sucursals. Allà han comprovat i documentat que no hi havia ni vehicles ni treballadors. Les proves s’han adjuntat a les inspeccions obertes a les empreses per reclamar-los el pagament.
Els expedients oberts per l’Ajuntament afecten concessionaris i empreses que, segons càlculs municipals, sumen uns 15.000 vehicles “deslocalitzats” i que paguen els impostos de circulació en altres petites poblacions de la província, principalment d’Osona i el Bages. Allà l’impost costa la meitat o fins i tot menys que no pas a Barcelona.
Segons expliquen fonts municipals, els tres milions que han deixat d’ingressar les arques municipals corresponen únicament al període del 2015 al 2018, i incumbeix tan sols aquestes 15 empreses. El frau és més gran: ja es treballa en altres períodes i en altres casos. Aquests 15 primers han servit per provar una mane
Els inspectors municipals documenten les sucursals fictícies i buides de vehicles
El Consistori calcula que, només entre el 2015 i el 2018, va deixar d’ingressar almenys uns tres milions d’euros
ra de treballar, també per abordar la carcassa legal. Són la punta de llança.
Ara la majoria dels casos són als jutjats. És la fase següent, després que les empreses afectades hagin rebutjat els expedients municipals. I és en aquest punt en què l’Ajuntament ha aconseguit el que considera la seva última victòria, després que el jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona, en una sentència de l’11 de gener, desestimés un recurs presentat per una empresa que tenia una sucursal fictícia, en aquest cas a Aguilar de Segarra.
A la sentència es considera que l’Ajuntament té capacitat d’inspecció en aquesta qüestió. “És un avanç més”, defensa Montserrat Ballarín, que també incideix en un altre fet, i és que el tribunal consideri aquesta pràctica com una simulació. “Això implica que aquestes empreses no només han de pagar el que deuen, sinó més, perquè també s’ha comès una infracció”, sentencia la regidora d’Hisenda.“Ja acumulem molts anys darrere aquest tema, i en som pioners. Ara ja tenim una sentència que, tot i que no és ferma, ens reconeix la capacitat d’investigar aquests casos”, celebra la regidora Montserrat Ballarín. ●