Amb el cor a la mà

Cal Mut, una taverna suculenta a Blanes

Són les dues del migdia. Som a Cal Mut, a la tranquil·la plaça porticada de la plaça Mare de Déu del Vilar. El menjador és ple. Es veu que la clientela gaudeix de debò. La gent conversa animada i entén què menja. I havent dinat, joiosament, surt amb una cara exultant.

Hem tastat plats d’una perfecció espontània i natural: la focaccia amb tàrtar de gamba és un plat d’una benignitat eloqüent; l’amanida de favetes amb maionesa d’estragó, eriçons i papada transmet una bondat insospitada; la carxofa a la brasa amb sabaione de tòfona o el salmó salvatge curat amb sal de pinyoner suaument fumat posen de manifest una exquisidesa desapassionada. Són plats d’una senzillesa intel·ligibles, en què la natura és pròdiga de manera concloent. Parlem d’una cuina que commou i afalaga, d’una cuina amb propòsit, finesa i raó. Genuïna sobredosi de tendresa.

En Harry és un cuiner d’una obvietat culinària que va més enllà. És llest i astut, i cuina desacomplexadament com només pot cuinar un xef que no s’ha sentit mai propens a cap frivolitat culinària. Ariadna Manresa, plàcida i atenta, està al capdavant d’un servei sol·lícit i diligent. Tots dos formen el cor d’aquesta meravellosa taverna.

En Harry, a qui només captiva el producte pròxim i excepcional, reivindica el sentit i la tendresa de la cuina que va mamar de petit amb la seva mare, l’Anna Maria; els seus avis, en Pepito i l’Alicia, i en Mark, el seu germà, a Sausalito, el vell restaurant familiar.

Sempre murri i astut, aquell nen avui és un cuiner intuïtiu i atrevit, d’una naturalitat i una franquesa insòlita, que demostra que l’espontaneïtat és un valor que cal saber utilitzar de manera no forçada. I això atorga llibertat.

Cal Mut va obrir al juliol per la festa major de Blanes. En Harry està content amb el camí que ha fet i orgullós de la gent que, com l’Ariadna, en Mark Potato en Jorge, en Pelut, en Josep Maria i tot l’equip, camina al seu costat. Acostar-nos a Cal Mut ens ha ensenyat la intensitat humana d’un xef que cuina i viu amb el cor a la mà, que té clar què vol i que cuina com sent.

I el més bonic és que tot ho fa sense renunciar a res.

PERE D R / RD ED L’equip del restaurant davant de la barra de la cuina