Vigència de l’accident

ALa Sexta noche el presentador José Yélamo entrevista Miguel Ángel Revilla, que té un repertori tertulià il·limitat. A mitja conversa, Yélamo canvia de registre, adopta l’èmfasi transcendent amb què la tele maquilla l’ànsia sensacionalista, i anuncia que el nen Rayan, que intentaven salvar d’haver caigut a un pou, ha mort. La notícia havia estat anunciada per molts programes que havien espremut la imminència del desenllaç seguint una tradició morbosa i carronyaire del mitjà. L’interès informatiu té la coartada d’esperar una resolució feliç però, en realitat, juga la doble carta. Si el nen se salva, es comparteix l’alegria. Si no se salva, s’explota l’impacte de la commoció. Revilla, però, se surt del guió perquè queda molt afectat per la notícia i triga a recuperar la seva proverbial loquacitat.

SENSE VIDA. L’actualitat proveeix la televisió d’accidents de tota mena. El del nen Rayan és terriblement tràgic però les expectatives informatives són tramposes. Per exemple: entrevisten testimonis no identificats que declaren ser parents llunyans del nen però és evident que ningú s’ha pres la molèstia de comprovar-ho. Són reaccions tan primàries i sobreactuades que, en comptes de commoure, banalitzen el drama. El protocol és incongruent: es parla del “cos sense vida” de Rayan però, en altres casos, quan la truculència de la notícia insinua possibles abusos, aleshores es parla de “cadàver”.

COMICITAT DE CINEMA MUT. També hi ha accidents que tenen una dimensió còmica. A Aruseros (La Sexta), els agrada recuperar caigudes memorables, sobretot les que neixen de la imbecil·litat dels seus protagonistes. Altres, en canvi, són més mediàtiques. Veiem models que desfilen amb l’altivesa gremial característica i que, en una escala, ensopeguen i perden tota la credibilitat. O la cantant Karol G, que rodola escales avall en plena actuació. “Nada le impidió seguir con el concierto”, diu Tatiana Arús. I, portat per la inèrcia, Alfons Arús no pot evitar recuperar un dels seus grans clàssics: la caiguda de Juan Gabriel en plena actuació. El cantant balla seguint la música i, de cop i volta, com si activés involuntàriament un mecanisme fatídic de marxa enrere, perd el control i acaba caient al fossar de l’escenari. ¿Quantes vegades he vist aquesta caiguda als programes d’Arús? ●