La Vanguardia (Català-1ª edició)
Berlinale en femení
El festival va presentar ahir a la secció oficial films de Natalia López Gallardo i Ursula Meier i l’òpera prima d’Alauda Ruiz de Azúa a Panorama
La segona jornada de la Berlinale va tenir ahir un marcat accent femení. El festival va estrenar a la secció oficial dues pel·lícules dirigides per dones: Manto de gemas, de la mexicanoboliviana Natalia López Gallardo, i La línea, de la suïssa Ursula Meier. Mentrestant, la directora espanyola Alauda Ruiz de Azúa va portar la seva òpera prima, Cinco lobitos, a la secció Panorama.
“La vida quotidiana és plena de conflictes i d’aprenentatges molt profunds. No fa falta anar a l’èpica o als grans melodrames perquè les coses passin, perquè del més comú en surten grans històries”, explica en una entrevista amb La Vanguardia Ruiz de Azúa, amb un primer llargmetratge que s’endinsa en les dificultats de ser mare i, també, de ser filla.
“Quan vaig començar a escriure el guió, em vaig preguntar si alguna vegada deixem de ser fills, perquè la maternitat podria ser el moment de la maduresa en què et converteixes en adult de veritat, però a mesura que avança la pel·lícula s’arriba a la conclusió que som fills d’anada i tornada, perquè es pot ser madur, però de vegades sents que tornes a tenir 15 anys”, assenyala la directora.
A l’Amaia (Laia Costa) tenir un fill, encara que l’adora, cada vegada se li fa més costa amunt pels plors, la falta de son, haver de posposar la seva feina... Els seus pares van a Madrid per donar-li un cop de mà, però no són de gran ajuda, i la seva parella, Javi (Mikel Bustamante), tampoc no té gens clar què ha de fer. Quan en Javi decideix agafar una feina a València per unes quantes setmanes, l’Amaia, desbordada, se’n va a casa dels seus pares, en un poble de la costa basca.
Sembla la gran solució, però la tornada a casa no està exempta de problemes. Les baralles entre el seu pare, Koldo (Ramón Barea), i la seva mare, Begoña (Susi Sánchez), caldegen l’ambient, i quan sembla que la vida ja està encarrilada la Begoña es posa malalta.
Cinco lobitos afronta la complexitat de la maternitat. I potser és casualitat, però aquesta és la qüestió que també aborden Manto de gemas i La línea. La cinta suïssa planteja la relació nociva entre una pianista (Valeria Bruni Tedeschi) i la seva filla ja adulta (Stéphanie Blanchoud). Mare i filla s’entenen tan malament que arriben a les mans i es fereixen en una brutal baralla. El jutge obliga la filla a passar tres mesos allunyada almenys 100 metres de la mare.
Manto de gemas és una pel·lícula atípica en què una dona que s’acaba de separar (Nailea Norvind) desatén els seus fills sota la mirada crítica de la seva mare mentre ajuda a buscar la germana desapareguda d’una de les empleades de casa seva. “Fer aquest tipus de cinema a Mèxic és gairebé un miracle”, va explicar ahir López Gallardo en una roda de premsa després de la projecció de la pel·lícula, on s’entrecreuen les trames i són habituals els moments en què els actors parlen fora de pla. ●
‘Cinco lobitos’ s’endinsa en les dificultats de la maternitat amb Laia Costa i Susi Sánchez com a protagonistes