La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bogeria, inconsciència i honestedat
Els Brighton 64 celebren quaranta anys amb ‘Más de lo mismo’
Brighton 64 celebra quaranta anys de carrera, i continua amb més maduresa biològica i professional, tot i que amb idèntica afició i curiositat per la música que quan van començar. Allò va passar a començaments dels vuitanta en una Barcelona agitada, en què els germans Albert i Ricky Gil es van sentir atrets i identificats amb la filosofia i estètica mod, aquest rock que tan bé simbolitzaven grups com The Jam o The Who.
Van debutar a la sala Magic el novembre del 1981, i ara estan commemorant aquests quatre decennis amb la publicació de Más de lo mismo (BCore), un joiós àlbum en què rellegeixen nou peces clàssiques del seu repertori ( La casa de la bomba, Barcelona blues...) més dos temes nous, Al final del huracán i La guitarra es un fusil. Amb el seu actual grup –als ja assentats Eric Herrera i David Abadía cal afegir-hi la incorporació de l’històric Jordi Fontich– tenen previst presentar-lo el 22 d’abril a la sala Upload.
Si alguna cosa transmeten els germans Gil és que la musica continua allà, en la seva quotidianitat i la seva ment. En Ricky assegura que “cada vegada escolto i llegeixo més sobre música”, mentre que l’Albert, amb cara de satisfacció, comparteix que “aquest matí m’he escoltat tota la discografia de Nacha Pop”. Però amb Brighton 64 com a eix troncal, i més amb aquesta efemèride, en Ricky confessa que “vèiem que s’acostava un aniversari rodó, i era com un projecte que ens faltava, el de regravar cançons antigues”.
Una dada important: la selecció que han fet inclou les cançons que continuen sentint com a seves avui dia. El cantant Ricky recalca que “hi ha alguns temes que hem deixat de tocar per la seva lletra, com Deja de tocar a mi chica, perquè ara no l’escriuríem, però en el seu moment n’estàvem molt convençuts”. “En canvi –afegeix el seu germà guitarrista–, altres cançons com Barcelona blues [regravada amb la seva lletra original en català] aguanten perfectament, i per a La casa de la bomba hem fet un vídeo en què els vells som nosaltres i són els surfistes els que ens miren a nosaltres. Hi ha moltes maneres de donar contingut a les cançons i també de riure’s d’un mateix. Quan vam tornar com a Brighton 64 el 2011 després d’altres aventures i formats, vam fer un àlbum que ja el vam titular Esta vez va en serio”.
És en aquest sentit, que aquest àlbum de celebració porta per nom Más de lo mismo. “És una picada d’ullet, un acudit, però és absolutament cert. Brighton 64 és com una mena de marca, un tòtem, vull dir, que quan sortim a un escenari o anem a un estudi amb aquest nom cal respondre a unes expectatives amb nosaltres mateixos i amb el públic. I ho tenim clar”.
Del que estan cansats és que se’ls continuïn adscrivint a l’ona mod. Si per a en Ricky és “una influència, una cosa que ens va atrapar”, per al seu germà “va ser un punt de partida, i una base cultural, no només musical sinó literària, artística, i per això ens va atreure tant. No era el ‘no future’ dels punks. La nostra carrera musical és lenta però segura, no hem tingut mai una mirada al passat i continuem fent música avui, ara, amb aquest esperit original”. Germans de l’actriu Ariadna Gil, coincideixen també a l’hora d’explicar els seus pilars 40 anys després del seu naixement: “Amb un punt de bogeria, consciència i honestedat; fent les coses que penses que has de fer a cada moment”. ●