La Vanguardia (Català-1ª edició)
“A més feminització del poder, menys corrupció”
Per què escriure un llibre sobre la història de la corrupció a Espanya? Tracta del passat i també del present, de les solucions. Intento sensibilitzar la societat i els governants que solucionar els problemes derivats de la corrupció suposaria millores econòmiques importantíssimes per al conjunt de la societat i ens faria guanyar bastant en exemplaritat de les institucions.
Quin ha estat el pitjor cas de corrupció de la nostra història recent?
Considerant els efectes, el cas Gürtel i el dels ERO.
Un del PP i un altre del PSOE.
El problema del nostre sistema no és el bipartidisme sinó que els dos grans tenen estructures molt tancades i verticals.
Quina és la lliçó de la trama Gürtel?
Veure com es connecta la tresoreria d’un dels principals partits amb un eficaç sistema de corrupció institucional.
I respecte als ERO?
Va mostrar conductes de naturalesa clientelar a nivells massius. I els dos casos donen continuïtat a dinàmiques del franquisme.
Però Franco no presumia d’auster?
Franco repetia sovint que era normal que els guanyadors d’una guerra es repartissin els beneficis de la victòria. I així es va fer.
No hi havia manera de denunciar-ho.
Era la dictadura. No podien impedir-ho ni jutges, ni periodistes, ni polítics.
Es va institucionalitzar la corrupció?
Franco va entendre que els interessos econòmics són una goma d’enganxar més adherent que les ideologies. La corrupció va servir com a element cohesionador dels principals sectors del règim.
Van començar allà les portes giratòries?
Venen de molt antic, del segle XIX. En la dictadura van assolir nivells màxims, però el 40% dels ministres i presidents de la transició les han utilitzat, sense experiència prèvia en l’àmbit empresarial o professional que ho justifiqui.
També hi ha jutges que han creuat aquestes portes.
Sí, s’haurien de regular aquesta mena de situacions: un jutge no hauria de dictar mai sentències que tinguin relació amb l’àmbit polític en el qual ha estat, perquè trenca l’aparença d’imparcialitat.