La longevitat de Castanyer

Tots els columnistes tenim temes predilectes i personatges recurrents. En el meu cas, les qüestions lingüístiques han ocupat un percentatge elevat de les columnes que publico des del 1989, però no sabria dir quin nom he escrit més cops, si no és en els últims set anys. Del febrer del 2015 ençà he dedicat set columnes, comptant la d’avui, a Francesc Castanyer i Figueras (Barcelona, 1916). Totes al febrer, pels volts del dia 18.

La primera vegada (“Castanyer i els asils”, 23/II/2015) celebrava el 99è aniversari d’aquest enginyer palindromista a qui vaig conèixer quan en va fer 77. L’escriptor Joan Josep Isern va mantenir-hi el contacte quan, ja ancià, donà la seva fantàstica col·lecció de trencaclosques al Museu del Joguet de Figueres i s’instal·là a la residència Augusta Park. Mantenia el costum diari de resoldre els mots encreuats de La Vanguardia i els d’El Punt Avui (un record per a Jordi Soler, autor dels Mots Enrevessats, mort aquesta setmana a Girona als 83 anys). Un any després (“Trencaclosques de Castanyer”, 23/II/2016) vaig glossar la seva relació amb Josep Carner, que Isern ampliava, i vaig acabar l’article teclejant amb els dits encreuats: “L’únic que li devia doldre és deixar de tenir una edat capicua (99), un problema menor que esmenarà d’aquí a un any, quan en faci 101”. La profecia em va impulsar a dedicar-li una altra columna (“L’edat dels dàlmates”, 17/II/2017), en la qual em feia ressò de la coratjosa figura de sa germana Maria Castanyer, que l’any 1957 va guanyar a París els Jocs Florals a l’exili presidits per Carner. L’acabava amb un brindis al sol: “El proper capicua és d’aquí deu anys, als 111”.

M’enorgulleixo d’haver provocat que el cineasta argentí Tomás Lipgot (nascut a la palindròmica localitat de Neuquén) s’interessés per ell. Vaig propiciar que l’anés a entrevistar a la residència amb l’equip de rodatge del llargmetratge ¡Viva el palíndromo! (2018), on Castanyer explica la seva fascinació per la simetria verbal després de superar amb plenitud dos aniversaris capicua, els 99 i 101 anys.

Francament, vaig pensar que la filmació arribava en període prepòstum. M’equivocava. Encara li he dedicat quatre columnes més: “El número cent-tres” (19/II/2019), “Lúcid, irònic i no ridícul” (18/II/2020), “Castanyer empata amb RAC a 105” (16/II/2021) i aquesta d’avui. D’aquí a 48 hores Francesc Castanyer (Barcelona, 1916) arriba als 106. Anys i anys, per molts anys! ●