La Vanguardia (Català-1ª edició)
Firmino i Salah fonen l’Inter
El Liverpool deixa encarrilada la classificació a quarts amb dos gols en 7 minuts de dos clàssics del seu trident després de ser superior als italians
Després de deu anys d’espera per tornar a jugar els vuitens de final de la Champions, al primer acte l’Inter ja va quedar al caire de precipici. L’equip italià es va veure empetitit a San Siro per un Liverpool superior en ambició, en joc, ocasions (fins a 12) i, sobretot, en encert. Gràcies a dos dels seus clàssics del trident més mortífer d’Europa, Firmino i Salah, els reds van deixar sentenciat el passi a quarts.
Malgrat el pedigrí i renom dels dos equips, Inter i Liverpool només s’havien creuat una sola vegada a la Champions. Va ser, precisament a vuitens de final, en l’edició 2007-2008, amb doble victòria anglesa (2-0 a Anfield, 0-1 a San Siro).
No tenen res a veure aquells equips amb els actuals. Tenen en comú un passat gloriós (més llunyà l’Inter, campió el 2010) i un present de persecució de somnis, els dos segons a les seves Lligues. Amb tot, és cert que els anglesos arribaven al duel més en forma, amb cinc victòries consecutives i bon joc, mentre que l’Inter acabava de cedir el liderat de la Serie A i havia perdut el derbi milanès la setmana anterior.
Amb ànim de tornar a uns quarts de final de la Champions 11 anys després (l’última vegada, el 2011), l’equip neroazzurro va comparèixer pressionant a dalt, tancant línies de passada i buscant la sorpresa. Però es va trobar amb un rival superb.
Meravella aquest Liverpool amb el seu futbol total: pressionen, assetgen, mosseguen com gossos de presa els jugadors de Klopp per recuperar la pilota i buscar el seu nou trident SalahJota-Mané, es mouen com llampecs, surten a la contra amb velocitat de vertigen, es repleguen en defensa amb efectivitat i busquen el xut sense pensar-s’ho gaire.
Amb aquest guió era lògic que el Liverpool fos superior. No tant en possessió com en ocasions. Els reds van tenir cinc aproximacions a la porteria de Handanovic al primer temps, dues de Mané, el més perillós, amb una rematada de cap alta (14m) a centrada de Robertson i una altra de xilena fora (23m), mentre que l’Inter amb menys –una sola rematada– va espantar més, amb una pilota al travesser del formidable Çalhanoglu (16m) després de controlar en carrera i llançar amb l’esquerra a centrada de Perisic.
Vista la igualtat imperant, qui menys s’equivoqués s’emportaria el partit. I per trobar més encert, al descans Klopp va recórrer a un clàssic del gol com Firmino per Jota, recuperant la versió inicial del trident, i va apaivagar la fúria sobtada de l’Inter amb l’entrada de Henderson, Luis Díaz –debutant el colombià, hi va deixar atreviment– i Keita.
Després d’aplacar els minuts d’efervescència italiana, el Liverpool va trobar el fruit al seu domini més gran i més ocasions amb dues fogonades en 7 minuts. Firmino rematava de cap d’esquena, pentinant la pilota, en un córner servit per Robertson (75), i Salah superava Handanovic amb un xut amb l’esquerra després d’un centre d’Alexander-Arnold que li va abaixar amb el cap Van Dijk (82m).
L’Inter necessitarà un miracle per guanyar a Anfield. I almenys dos gols per forçar la pròrroga. ●
L’Inter va poder avançar-se amb un xut al travesser de Çalhanoglu al primer temps