Guerra oberta a la cúpula del PP

Quatre dies després de les eleccions de Castella i Lleó, que li van donar una victòria escassa i el van situar en una posició dependent de Vox, el PP assisteix a l’esclat d’una guerra oberta a la seva cúpula, fruit de les tensions entre la direcció estatal de Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, en qui no pocs votants conservadors veuen un possible lideratge alternatiu.

La lluita fratricida entre Díaz Ayuso i Casado ve de lluny. Ha tingut la seva gran expressió, des de l’agost, en la reiterada reivindicació de Díaz Ayuso per avançar el congrés del PP de Madrid, per tal de sortir-ne formalment convertida en la seva lideressa. Des de Génova s’han donat allargs a aquesta aspiració, i s’ha insistit que el congrés madrileny no s’avançaria i se celebraria a finals del primer semestre.

Aquesta discrepància ha alimentat la rivalitat entre Casado, un líder jove, ideològicament fluid i encara no plenament consolidat, i Díaz Ayuso, que ha esgrimit la seva gestió de la pandèmia, qualificada per alguns de temerària, per construir un lideratge de tall populista i creixent tirada electoral. Casado i Díaz Ayuso han provat de minimitzar les seves diferències en públic. Per exemple, a la convenció estatal del PP de l’octubre passat a València, planejada per consolidar el lideratge de Casado, a la qual Díaz Ayuso va amenaçar primer de no anar, i on finalment va ser present, assegurant que no disputava el lideratge de Casado.

Però aquesta precària entesa dels dos polítics se n’ha anat en orris amb la filtració d’un suposat cas d’espionatge a la dirigent autonòmica, presumptament ordenat per col·laboradors de Casado i concretat en una investigació privada per dilucidar si Díaz Ayuso va afavorir el seu germà Tomás adjudicant a un amic seu un contracte a dit, per valor d’1,5 milions d’euros, per subministrar mascaretes a la Comunitat de Madrid. Ahir al migdia, Díaz Ayuso va comparèixer davant la premsa i va llegir un comunicat d’una duresa inusual, en què va acusar la direcció del partit d’atacar-la de manera cruel, injusta, insensata, gravíssima, etcètera. La resposta de Casado no es va fer esperar. Va arribar per boca del seu número dos, Teodoro García Egea, que amb una duresa simètrica va anunciar que s’obriria un expedient a Díaz Ayuso, del qual podria es podria derivar una suspensió de militància de fins a sis anys.

Un esclat com el d’ahir seria perjudicial per al PP en tota circumstància. Però ho és més encara en la present, que Casado presenta com l’inici d’un canvi de cicle polític, per cert no ratificat en els comicis de Castella i Lleó. Si la seva aspra picabaralla d’ahir tingués algun tipus de reparació –cosa improbable, atès que reflecteix una descarnada lluita pel poder–, Casado i Díaz Ayuso haurien d’arribar a algun pacte que eviti danys pitjors al partit, ja molt perjudicat. Si no té reparació, acabarà cobrant-se caps, i potser no només la de l’assessor Ángel Carromero, fulminat ahir. Mentrestant, restarà força al PP i n’hi donarà, posem per cas, a Vox, que té un cicle ascendent, sigui dit de passada, que se sustenta en números i no en paraules. Casado i Díaz Ayuso no poden tenir agendes enfrontades dins el partit sense fer-lo anar de mal borràs.

Òbviament, el PP és una formació política amb total llibertat per fixar el seu rumb. Dit això, els contractes adjudicats a privats per les administracions públiques que gestiona han de ser transparents i fiscalitzables. El PP de Díaz Ayuso –que ahir va dir que els remetria al partit– va rebutjar al seu dia a l’Assemblea donar detalls sobre la qüestió. Això no és admissible. Els ciutadans tenen un dret inalienable a saber què es fa amb els seus recursos i com. ●

La picabaralla d’ahir reflecteix una descarnada lluita pel poder popular