La Vanguardia (Català-1ª edició)
Creix la diàspora de metges per exercir a l’estranger
França, el Regne Unit o Irlanda, les principals destinacions
Després d’una reducció motivada per la pandèmia el 2020, els tràmits de metges espanyols per poder exercir a l’estranger van batre un rècord històric l’any passat, segons les dades del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM), organització encarregada d’expedir els certificats d’idoneïtat necessaris. Les condicions laborals i retributives per als facultatius en diferents països del nostre entorn constitueixen un poderós imant per a les noves generacions. Encara que no pot parlar-se de diàspora, la tendència apunta a un increment de l’emigració de professionals mèdics.
La CGCOM va expedir el 2021 un total 4.130 certificats d’idoneïtat a 2.504 facultatius (2.423 dels quals col·legiats). Són dades semblants a les del 2019 (4.100 títols) i considerablement superiors a les del 2020 (3.559). Aquests documents se sol·liciten per duplicat i tenen un període de validesa de tres mesos, de manera que la xifra d’expedicions per col·legiar-se en països estrangers no és equivalent a la de metges que han emigrat. En aquest sentit, 2.028 dels sol·licitants continuen donats d’alta als seus respectius col·legis espanyols. Els 395 restants van ser baixa, majoritàriament per exercir a l’exterior.
Segons la CGCOM, les destinacions predilectes dels sol·licitants són França, el Regne Unit, Irlanda, Suïssa i Alemanya. Entre els no europeus, el més sol·licitat és Argentina, seguit de la Unió dels Emirats Àrabs. Catalunya (28%) i Madrid (18%) són les comunitats amb més nombre de sol·licituds. Un 56% pertanyen a l’àmbit hospitalari, i un 12%, a l’atenció primària. Una dada il·lustrativa: la majoria dels certificats (43,5%) són per a menors de 36 anys i només un 18% per a majors de 51.
Tot i que la xifra d’emigrants encara és tolerable, les organitzacions mèdiques consideren significatiu, i preludi de més increments, el fet que estigui augmentant des del 2011, tret del parèntesi del 2020. “És significatiu, però preocupa molt més la xifra de metges que es jubilen i que el sistema no faci res per fer-se més atractiu”, explica Marc Soler, director general del Col·legi de Metges de Barcelona, que agrupa uns 36.000 facultatius, un 80% dels catalans. D’aquest col·legi es van donar de baixa el 2021 per treballar a fora 171 metges, dels quals 103 són estrangers, i 67, espanyols.
“No podem competir retributivament amb els països del nostre entorn”, apunta Soler. Es dona la circumstància, per exemple, que els especialistes francesos de l’hospital transfronterer de la Cerdanya, a Puigcerdà, cobren el doble que els espanyols.
“El problema no són els números, sinó la tendència”, alerta Xavier Lleonart, secretari general del sindicat Metges de Catalunya. Un 57% dels metges residents, generalistes o futurs metges es plantegen marxar del país quan acabin la residència, segons una enquesta desenvolupada al novembre per l’Associació MIR Espanya entre 760 professionals. Aquesta evidència “hauria de disparar totes les alarmes”, avisa Lleonart: “Fa temps que avisem que aquesta situació empitjorarà progressivament perquè l’Administració no està donant sortida a les necessitats dels facultatius d’aquest país”.
A parer seu, la millora laboral i econòmica que implica treballar en altres països s’afegeix a les particularitats d’un canvi generacional. “Quan jo tenia 35 anys mesuràvem les distàncies al lloc de treball en minuts amb cotxe i ara es mesuren en hores d’avió. O, si vius a Figueres i treballes a Perpinyà (a
Un facultatiu francès de l’hospital transfronterer de la Cerdanya guanya el doble que un d’espanyol
menys d’una hora amb cotxe), guanyes molt més i tens menys pressió assistencial; l’atractiu és evident”.
La fuga de mà d’obra no és la principal dificultat, però “s’afegeix a la llarga llista de problemes” del sistema de salut i apunta a un futur desesperançador, aventura Lleonart. “El país quedarà despoblat de professionals sanitaris, de manera que la qualitat de l’assistència caurà de manera dràstica”. Es calcula que un 20% de la plantilla de metges de Catalunya (uns 8.000) es jubilarà els pròxims cinc anys, i no s’entreveu un relleu. ●