La Vanguardia (Català-1ª edició)
“És un triomf per a tot el poble”
Els veïns d’Alcarràs celebren el premi a Carla Simón amb magnificència
Carla Simón té una cosa màgica. Vam viure el rodatge de la pel·lícula, i quan vam saber que anava a Berlín vam tenir el pressentiment que guanyaria”. “És una persona que es fa estimar, té autenticitat i se li veu de seguida i això és el que ha agradat”. Els veïns d’Alcarràs (Lleida) van apostar per la jove directora des del principi i, convençuts que podia deixar empremta a la Berlinale, van decidir celebrar-ho gairebé per endavant.
L’Ajuntament va convocar els parroquians dimecres passat a les 19.00 hores al casino, el centre de reunions d’aquest poble agrícola. Estava anunciat que a aquella hora compareixeria el jurat d’aquesta edició del Festival de Berlín, presidit per M. Night Shyamalan, per llegir el palmarès.
“El casino és una sala moderna i gran. Quan va començar la gala de lliurament de premis, que es retransmetia per una pantalla gran, estava a rebentar. La presentadora anava anunciant premis d’altres seccions del festival, dels curts i tal... Era un moment per escalfar motors”, explica a La Vanguardia, Josep Presseguer, director general del grup de cooperatives Fruits de Ponent.
Alcarràs, el segon llargmetratge de Simón, està rodat en català, amb actors no professionals, que van ser escollits d’entre més de 9.000 candidats de la zona. La família Solé és la gran protagonista d’aquesta història i els intèrprets que li donen vida van anar amb Simón a Berlín dimarts per no perdre’s la presentació de la pel·lícula al festival.
Van tornar dimecres i van arribar a temps per a la gran festa: “Hi eren gairebé tots: Jordi Pujol Dolcet, Anna Otin, l’àvia, que té 87 anys, els nens... Quan van entrar a la sala els vam rebre gairebé com si fossin herois”, recorda encara amb emoció Presseguer. I això que el jurat encara no havia revelat la grossa, però estava a punt d’arribar, en aquell moment s’anunciava el Gran Premi del Jurat, que va ser per a la pel·lícula coreana The novelist’s film, de Hong Sangsoo.
“Hi havia molt d’enrenou, però de sobte vam veure que M. Night Shyamalan sortia i que anava a donar l’Ós d’Or i es va fer un silenci sepulcral. De sobte va dir “Alcarràs” i el protagonisme va ser per als actors, però també per a l’Ajuntament i el poble en general. Hi va haver una explosió d’aplaudiments”, recorda el director general de Fruits de Ponent.
Els oncles de Simón viuen a Alcarràs i són membres d’aquesta cooperativa. La jove directora va recórrer als records de la seva infantesa al camp i als jocs amb els seus cosins per escriure el guió d’aquesta cinta que ha convençut a Berlín.
“És un triomf per al poble i per a tota l’agricultura familiar”, indica Santi Bonet, un altre dels empleats de la cooperativa en què va estar Simón quan es documentava per escriure el guió. I és que la pel·lícula va precisament d’això, de com “l’agricultura familiar s’ha convertit en
“Simón té una cosa màgica; quan vam saber que anava a Berlín, vam pressentir que guanyaria”
un ofici de resistència”, segons explicava la mateixa Simón en una entrevista amb aquest diari prèvia al seu Ós d’Or.
Presseguer assenyala que aquest model d’agricultura està professionalitzat i disposa d’una tecnologia avançada, però “el mercat és asimètric, els costos de les matèries primeres s’apugen i això no es trasllada al preu, perquè la comercialització en origen és cada vegada més petita i la demanda està en molt poques mans”. Simón ho explica d’una altra manera: “Les grans empreses compren la fruita a preu de saldo, de vegades, per sota del cost de producció, cosa que dificulta que els joves continuïn amb la feina dels pares encara que tinguin vocació”.
Però ahir no era un dia per a lamentacions a Alcarràs. El Moreneta, a dalt del tractor i acompanyat d’en Nembe, no dissimilava l’alegria: “Estem molt contents, la pel·lícula posarà el poble al mapa”. Mentrestant, Francisco Companys lamentava haver-se perdut l’esdeveniment del casino, perquè té un fill de 5 anys i es va haver de quedar a casa a atendre’l, però presumia que coneix Jordi Pujol Dolcet, l’actor protagonista: “I sobretot vaig conèixer molt el seu pare”. Així va ser la jornada d’ahir a Alcarràs, de satisfacció entre els veïns pel premi que s’ha emportat una pel·lícula que encara no han vist, però que saben del cert que els agradarà. Alcarràs s’estrenarà el pròxim 29 d’abril. ●