“Estimem-nos”

El triomf d’Alcarràs a la Berlinale és, sens dubte, un fet històric, i ens fa molt feliços. En primer lloc, perquè que passin coses bones a bones persones, plenes de talent, com la Carla Simón, ens encanta.

En segon lloc, per la importància que té que una dona, de nou, guanyi un dels festivals més importants del món. Aquest any els premis principals de les cites cinematogràfiques clau del món han estat per a dones (a Canes, Julia Ducournau; a Venècia, Audrey Diwan; a Sant Sebastià, Alina Grigore, i ara a Berlín, Carla Simón). Necessitem referents per a les futures cineastes i necessitem solucionar la injustícia que fa que la mirada del 50% de la població no sigui present en l’audiovisual.

I, en tercer lloc, per la importància que té que una pel·lícula en català guanyi un festival com el de Berlín i comenci una cursa que la portarà a ser vista a tot el món. El cinema serveix per explicar-nos, perquè el món vegi com parlem, com vivim i com pensem. I el cinema en la nostra llengua és molt escàs, massa escàs. I

L’Ós d’Or és la culminació d’un període brillant

moltes vegades no per falta de voluntat dels productors o els directors, sinó per impossibilitat de rodar en català per falta d’inversions des de Catalunya.

Crec fermament que aquest triomf serà només el començament d’una tendència que està canviant. El cinema a Catalunya està ple de talent, tal com hem demostrat l’últim any amb presència i premis als principals festivals del món. L’Ós d’Or per a Alcarràs és la culminació d’un període brillant per al cinema català i en català que esperem que no pari. És un gran moment per enorgullir-nos del nostre cinema i començar a estimar-nos una mica més.