La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden, convençut que Putin atacarà Ucraïna i intentarà prendre Kíev
El líder dels EUA responsabilitza Rússia d’una possible guerra “catastròfica”
El president dels Estats Units està “convençut que Vladímir Putin ha decidit envair Ucraïna” i “té al punt de mira la seva capital, Kíev, amb una població de 2,8 milions d’habitants”.
Joe Biden va fer aquestes afirmacions després de parlar per telèfon amb els líders del Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Romania i el Canadà, així com de la Unió Europa i l’OTAN, a fi de posar a punt la coordinació d’una resposta comú davant el possible atac de Rússia al seu país veí.
La via diplomàtica “sempre és possible”, va matisar Biden en la seva intervenció després de la conversa telefònica amb la resta de líders occidentals. Però una vegada més va reiterar la convicció que Putin donarà l’ordre d’atacar “en els propers dies” i serà així responsable d’“una guerra catastròfica i innecessària”.
El líder dels Estats Units va subratllar que “el món lliure al complet està unit” en aquesta crisi i no deixarà de banda Ucraïna. “Ajudarem el poble ucraïnès”, va prometre, tant amb assistència humanitària com amb armes.
Biden va al·ludir a les nombroses violacions de l’alto el foc al Donbass, a l’est d’Ucraïna, els últims dies. Entre aquestes violacions va esmentar l’atac a una guarderia de la qual Rússia, va dir, “va culpar falsament Ucraïna”. També va fer referència a les igualment “falses acusacions de genocidi contra Kíev”.
Ara toca que els aliats defineixin la seva coordinació en la resposta a Rússia per al cas que, efectivament, ataqui el país veí que vol recuperar per a la seva “àrea d’influència”. Amb aquesta finalitat, els socis occidentals haurien d’acordar on situen el llindar d’intensitat d’una agressió a Ucraïna a partir del qual els aliats llançaran les seves sancions a Moscou. Almenys una part substancial d’aquestes represàlies, en principi de caràcter econòmic, hauran de ser també objecte de consens.
Els socis occidentals estan en aquest sentit “convergint en un conjunt final de mesures”, va dir ahir a la nit l’assessor adjunt de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Daleep Singh. I va donar una pista clara sobre una d’aquestes mesures en assenyalar que Rússia “no podria reemplaçar importacions clau de tecnologia –ni tan sols comptant amb la Xina– si els Estats Units imposessin estrictes controls d’exportació sobre aquest tipus de productes”. Singh al·ludia així a xips i microprocessadors per a la fabricació dels quals es requereixen eines i software dels EUA.
Aquestes petites peces resulten fonamentals per a determinats sectors industrials estratègics de Rússia, des de l’electrònica bàsica fins a la indústria aeronàutica, passant per les telecomunicacions i el software necessari en innombrables productes. Els russos podrien quedar privats de determinades línies de mòbils intel·ligents, tauletes i consoles de videojocs.
La resposta del front aliat a un atac a Ucraïna haurà de tenir en compte, en tot cas, la possibilitat que Moscou respongui tallant o reduint el flux del gas del què tant depèn Europa; en concret, un 24% respecte al conjunt del seu mix energètic. Encara que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hagi assegurat que els països de la UE sobreviurien a aquells talls, el mal seria enorme i els preus de l’energia es dispararien.
Un altre factor a considerar en
Rússia ja té 190.000 efectius a Ucraïna i les seves fronteres, segons l’última avaluació de Washington
la graduació de les sancions Rússia seria la posició de la Xina respecte al conflicte. Washington creu que Moscou compta de moment amb el “suport tàcit de Pequín”. En tot cas qualsevol ajuda de Xi Jinping al seu ara soci Vladímir Putin pot resultar vital per al curs de la crisi.
El Govern de Joe Biden creu que Rússia acumula ja fins a 190.000 soldats a les fronteres d’Ucraïna i a dins del país, incloses les forces prorusses de la regió de Donbass i les de la península de Crimea després de la seva annexió per Moscou l’any 2014. Es tracta de la mobilització militar més important a Europa des de la Segona Guerra Mundial.
L’estimació correspon al cap de la missió dels Estats Units en l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), Michael Carpenter, que la va fer pública durant la reunió de l’entitat ahir a Viena. La representació russa no va ser present en la trobada.
“Avaluem que Rússia probablement ha reunit entre 169.000 i 190.000 efectius dins i a prop d’Ucraïna”, va dir Carpenter. I va afegir que a data del 30 de gener passat la suma s’acostava als 100.000 soldats. ●