Draps bruts en ple drama

Ayuso va voler ser l’abril del 2020 la gran gestora de la pandèmia

Abril del 2020. Madrid és l’epicentre de la pandèmia. El virus es va fer fort especialment a les residències de gent gran, on milers d’avis van morir sense ni tan sols atenció mèdica en mans d’unes cuidadores que no sabien gairebé res de medicina.

Hi ha molt poques imatges de l’horror d’aquells dies i de les ucis col·lapsades, amb sanitaris atenent sense equips de protecció perquè no arribaven de la Xina, el gran magatzem mundial, tampoc n’hi ha dels taüts que van sortir a altres comunitats per poder incinerar els cadàvers. Però hi havia els testimonis i les llàgrimes dels treballadors sanitaris, dels malalts que van sobreviure i dels familiars que no van poder acomiadar-se dels seus éssers estimats.

En aquell moment, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, compareixien diàriament. I la pregunta reiterada dels periodistes era què passava amb els equips de protecció , almenys per als sanitaris i els treballadors de les residències de gent gran. Illa no va enganyar, no arribaven perquè hi havia “pirateria comercial”. Hi havia poc material per a tanta demanda (el món sencer) i el millor postor se l’emportava, encara que els contractes estiguessin tancats.

Llavors va aparèixer Díaz Ayuso per polititzar el drama. Ella aconseguiria les mascaretes, perquè el seu equip era més eficient que el d’Illa. Les seves mascaretes van arribar més tard que les que va comprar Illa. Ara hi ha sospites de corrupció sobre la gestió de la presidenta madrilenya. ●

Madr MEDU L’UME desinfectant una residència de Madrid l’abril del 2020