La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les parts s’ajusten als terminis de la Bilateral, però discrepen de l’eficàcia
Rodríguez aprecia una cita “històrica”, mentre que Vilagrà veu “avanços escassos”
La freqüència de la feina de la Comissió Bilateral GeneralitatEstat s’acosta al que estipula l’Estatut. Per primera vegada des del 2009, tot apunta que aquest espai d’entesa compleix amb la norma que s’ha de reunir com a mínim dues vegades a l’any. La primera del 2022 va ser ahir, al febrer. I l’anterior va ser fa sis mesos.
Una altra cosa és la valoració de la seva eficàcia, en què uns i altres discrepen completament. Nit i dia. Com si haguessin estat en dues reunions diferents: mentre que el Govern creu que amb la reunió d’ahir a la tarda obté “acords escassos, de poca entitat i massa lents”, tal com va apuntar el vicepresident Jordi Puigneró de manera greu i contundent, o “acords de mínims i tímids”, segons la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, més mesuradament, per la Moncloa la trobada va ser “molt profitosa, molt positiva i molt rellevant”, en paraules de la ministra i portaveu, Isabel Rodríguez.
“Hem aconseguit normalitzar una comissió molt important, estatutària i que té a veure amb el desenvolupament ple de l’Estatut”, va afegir Rodríguez amb referència a la freqüència de les trobades. A l’altra banda, pel Govern la cita va servir per posar el segell de conformitat als acords anunciats fa un parell de dies i treballats durant setmanes. Poca cosa més. Els va semblar poc tant el contingut com l’hora de durada de la trobada a Barcelona, al Palau de la Generalitat. En canvi, pel Govern central ahir es va tancar “un acord històric”.
“Es corre el risc que les reunions de la Bilateral s’acabin convertint en fotos bilaterals”, va expressar gràficament Puigneró. El contrast, la versió de la ministra i portaveu, Isabel Rodríguez: “És un gran acord, un bon acord (...). Un acord històric, i no és una percepció”.
El cas és que Rodalies no és a sobre de la taula. És el gran tema pendent, malgrat que es va acordar tractar-lo a la comissió específica d’infraestructures i els dos governs es van donar marge per arribar a un acord marc i polític abans d’aquest estiu. En les beques i els ajuts a l’estudi, una qüestió que s’arrossega des de fa anys, s’hi continua incidint, i ara per ara hi ha preacord respecte a l’ingrés mínim vital. “Cal anar més enllà”, va remarcar Vilagrà. Els pactes no satisfan les seves ambicions ni de bon tros, i a més a més Catalunya s’emporta un no rotund a la cessió de la convocatòria dels MIR o la gestió de Salvament Marítim. Sobre aquest últim punt, Rodríguez va assenyalar que materialitzen “les que avui dia són possibles”.
S’ha tancat el traspàs per a la Generalitat de l’observatori meteorològic del Turó de l’Home (que data del 1932 i actualment està en desús), l’autovia B-23 (la B-30 està pendent de detalls), la gestió del canal Xerta-Sénia, una sèrie de depuradores, el registre civil de Barcelona i algunes finques rústiques. Per a la cessió de la gestió de l’ingrés mínim vital hi ha “un preacord” i s’ha pactat la creació de tres ponències tècniques: per a les beques i els ajuts escolars i que els 120 milions que destina anualment la Moncloa a Catalunya els pugui gestionar la Generalitat; per al traspàs de la gestió de les assegurances escolars, i per a l’actualització dels mòduls econòmics de les instàncies judicials, desfasades des del 1990.
Rodríguez va insistir en la
El traspàs de les beques es continua ultimant i està pendent d’una ponència tècnica
idea que després d’aquesta reunió a Barcelona s’ha recuperat “la normalitat, el diàleg, complir amb l’Estatut”. Per assegurarho va esgrimir justament aquestes tres ponències tècniques que per a la Generalitat implica simplement avançar lentament. La ministra va respondre que en sis mesos Catalunya ha avançat més en autogovern que en una dècada. I fins i tot va remarcar el traspàs de l’observatori del Turó de l’Home enquadrant-lo en “qüestions emocionals” per als catalans.
La Moncloa exhibeix, a més a més, voluntat de diàleg en totes les seves compareixences. La justifica brandant els 535 milions d’euros que ha destinat a convenis amb diferents administracions catalanes des del 2 d’agost del 2021, quan es va reprendre la Bilateral. ●