Europa intenta seduir l’Àfrica

Ajornada diverses vegades per culpa de la pandèmia, finalment la cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana s’ha pogut celebrar a Brussel·les amb la presència dels caps d’Estat i de Govern dels dos continents. L’objectiu era establir les bases per a una cooperació reforçada, definir una visió comuna dels desafiaments i instaurar una associació per construir un espai de seguretat, prosperitat i estabilitat.

La traducció política de tot plegat és que Europa ha desplegat en aquesta cita una operació per intentar seduir l’Àfrica, per situar-se com a soci privilegiat d’un continent que reclama ajuts concrets i milionaris per modernitzar-se. Per aconseguir-ho, la UE ha promès mobilitzar en set anys 150.000 milions d’euros en inversions públiques i privades a l’Àfrica i una ajuda més gran perquè les vacunes anticovid es puguin produir en aquest continent.

Però a aquest acostament europeu, carregat de bona intenció però sense grans concrecions, hi responen els líders africans posant sobre la taula demandes específiques per treballar junts per l’estabilitat i la lluita contra el terrorisme, a més de demanar un finançament milionari per pal·liar els efectes de la pandèmia. L’Àfrica exigeix impulsar l’economia digital i insisteix a millorar l’accés a les vacunes.

Ahir es va anunciar que sis països africans fabricaran les seves pròpies vacunes ARN missatger, però la UE no té intenció d’aixecar la protecció de les patents d’aquestes vacunes. Europa creu que és millor el model de la donació, l’enviament de dosis –promet subministrar-ne 450 milions aquest estiu– i la transferència de tecnologia, cosa que els països africans, encapçalats pel president sud-africà, critiquen per considerar-ho insuficient. És una clara mostra de les importants diferències que separen els dos continents.

També la crisi climàtica i l’energia són prioritàries per als africans, que critiquen que els objectius climàtics siguin molt durs quan el continent només emet el 4% dels gasos contaminants.

Europa s’ha d’esforçar per ser el soci preferent de l’Àfrica. Per moltes raons. Perquè alguns dels seus estats van ser durant decennis potències colonitzadores del continent i el vincle amb els estats que en van sorgir és molt especial. Però també per pur interès geopolític i econòmic. L’espai que Europa no ocupi l’acabarà omplint un altre, i això ja està passant. Fa anys que la Xina inverteix milers de milions de dòlars a l’Àfrica. Durant la pandèmia ha creat 25 zones de cooperació econòmica i comercial a 16 països africans, cosa que la col·loca com a soci preferent mentre Pequín amplia les seves zones d’influència. Una cosa que també està començant a aconseguir Rússia. El grup de paramilitars russos Wagner està redissenyant i desestabilitzant el mapa del continent, on cada vegada adquireix més protagonisme, com estem veient aquests dies a la regió del Sahel. La lluita per la influència és dura en un continent molt ric en matèries primeres.

Les grans potències mundials veuen en la inestabilitat crònica d’alguns països una oportunitat daurada per incrementar la seva influència política i la seva penetració econòmica a l’Àfrica. I Europa no pot ni ha de quedar al marge d’aquesta partida, que ha de jugar amb realisme demostrant als països africans –d’on procedeix la immensa majoria de migrants que arriben a Europa– que pot contribuir a la seva seguretat, prosperitat i pau.

Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, afirma amb raó que els europeus no hem de cometre l’error de creure que podem imposar una agenda a l’Àfrica. Per això el projecte europeu per a aquest continent ha de passar per demostrar que el valor afegit que els ofereix la Unió Europa supera el d’altres potències. ●

La Unió Europea prova de convertir-se en soci privilegiat atès l’avanç xinès i rus