La Comissió Bilateral recupera el ritme

La Comissió Bilateral Generalitat-Estat és, segons es diu a l’Estatut d’Autonomia del 2006, “el marc general i permanent de relació entre els governs de la Generalitat i l’Estat”. L’adjectiu permanent ha tingut els darrers anys un sentit variable, malgrat que l’Estatut assenyala que la comissió s’ha de reunir un mínim de dues vegades l’any. Els anys 2007, 2008 i 2009, quan tant el Govern català com el Govern central estaven en mans socialistes, la comissió va mantenir el ritme de reunions reglamentari. Però l’arribada del popular Mariano Rajoy a la presidència del Govern central i els anys que es va mantenir en l’esmentat càrrec van suposar per a la comissió una travessia del desert. Durant un decenni aproximadament, la comissió no es va reunir ni una vegada. Va caldre esperar fins al

2018 per reprendre les sessions. La desena va tenir lloc l’agost de l’any passat. I ahir se’n va celebrar l’onzena, la qual cosa permet afrontar el futur amb certa esperança i fins i tot suposar que som al bon camí per recuperar el ritme marcat per l’Estatut.

Des de la Generalitat es lamenta que el nombre d’acords assolits en aquesta comissió sigui, al seu entendre, escàs i insuficient. Però alhora, i amb bon criteri, se celebra que la comissió hagi estat també en temps recents un marc adequat per millorar la relació entre les dues parts. Encara que, com apuntàvem, es considera que la comissió podria ser molt més fructífera.

Ahir, per exemple, es van aprovar diversos traspassos: de la gestió de l’ingrés mínim vital, d’immobles i finques, de 30 quilòmetres del canal Xerta-Sènia, del Registre Civil de Barcelona o de l’observatori del Turó de l’Home. Però no hi va haver acord sobre els MIR o el salvament marítim.

És obvi que la comissió ha de funcionar amb fluïdesa i resoldre amb tota la diligència possible les peticions que són damunt la taula. Només així cobrarà, reunió a reunió, ple sentit. Però també creiem que els qui intervenen en un òrgan amb aquest historial guadianesc han d’apreciar com un fet positiu que es torni a reunir amb l’assiduïtat apropiada, i que provi de satisfer les raons per les quals es va crear, produint els acords que siguin beneficiosos per a les parts. Això és el més important. Perquè sense bastir ponts no hi ha trobada possible ni, prèviament, possibilitat d’intentar-ho. De la mateixa manera que, una vegada bastits els ponts, la seva efectivitat depèn de la bona disposició i l’habilitat negociadora del Govern espanyol i del Govern català. De les de tots dos. ●

L’òrgan de relació entre la Generalitat i l’Estat es va tornar a reunir ahir