En nom de la llibertat

Adeu a les restriccions. D’aquí un parell de setmanes només restarà vigent l’obligatorietat de la mascareta en interiors, i només si no hi ha bona ventilació. Aviat s’eliminaran les quarantenes. Tot això suposa un alleujament per moltes raons que superen l’espai d’aquest article, així que els demano que es fixin en aquesta: en dos anys de pandèmia la ciutadania ha encaixat sense dir ni piu retallades de drets fonamentals.

No hi havia cap més opció que acceptar-ho. Vam acatar per les circumstàncies, pel bé comú i per la por de morir. Però ara que s’obre una nova etapa sembla més que raonable plantejar-se la següent pregunta: Què fem si l’evolució de la pandèmia obliga a una nova suspensió de drets? La diferència entre suspendre i restringir, prenent com a referència el mateix Tribunal Constitucional, és de grau. Hi ha suspensió quan la limitació suposa la regla i no l’excepció.

No és sobrer recordar que el Constitucional va tombar els estats d’alarma i que encara cuegen altres denúncies en els tribunals per l’adopció de mesures que no quedaven prou justificades partint d’una llei de Salut Pública del 1981. L’Estat no ha mogut ni un dit per definir un marc legal que eviti que els nostres drets es puguin tornar a veure lesionats. Per no voler, no volen ni obrir un debat en nom de la llibertat de tota la ciutadania.

Núria Terribas és vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya. En les últimes setmanes no s’ha mossegat la llengua en públic. Quan li demanen opinió, aquesta jurista reclama que els legisladors defineixin quins són els límits del que es podria fer i el que no sense retallar drets en el cas que calgués tornar a adoptar restriccions. Un altre aspecte clau, explica, és saber si el poder públic s’ha extralimitat en algun moment.

Es tracta d’un gran per si de cas legal que el sector jurídic veu més necessari que mai. Ho raonen dient que en aquests dos anys els polítics han pres mesures sense atendre el criteri de proporcionalitat, també en aquesta sisena onada. És el cas dels confinaments en els estats d’alarma, però no només. Assenyalen també limitacions de la llibertat deambulatòria, de la protecció de dades, del dret a reunió o manifestació o d’accés a l’administració pública. Especialment punyents resulten les privacions imposades a la gent gran de les residències, a la qual se l’ha arribat a tancar a les seves habitacions petites.

La llista esdevé massa llarga per mirar cap a un altre costat. El Govern central no vol ni sentir parlar d’una llei de pandèmies mentre que al Govern de la Generalitat... en algun calaix de la conselleria de Justícia deu agafar pols l’informe que l’executiu català va encarregar el desembre del 2020 a un comitè que va constituir, format per juristes, acadèmics i experts en bioètica. Sis mesos de feina van concloure amb apunts molt crítics amb algunes restriccions decretades tant a Madrid com a Catalunya. Aquest informe no ha vist mai la llum i el comitè d’experts encara espera una explicació.