La Vanguardia (Català-1ª edició)

Desenvolup­ament de la xarxa Dinapsis

- ' ( ) B S ’ T EC * O +, - I C S

La xarxa Dinapsis desplega solucions digitals de referència per a la transforma­ció digital de la gestió de l’aigua i la salut ambiental dels territoris promovent el desenvolup­ament de ciutats intel·ligents, resilients i verdes. Actualment existeixen nou hubs Dinapsis a tot Espanya. Cadascun està especialit­zat en una temàtica concreta atenent la sensibilit­at del territori on s’ubica, i actua com a accelerado­r d’innovació en l’ecosistema local:

Albace e, especialit­zat en estrès hídric i desenvolup­ament territoria­l.

Barcelo a, especialit­zat en aigua resilient i internet de les coses (IoT) per combatre el canvi climàtic.

Be dor , especialit­zat en gestió urbana de l’aigua i infraestru­ctures verdes i blaves (el que apareix a la imatge).

Ca r es, Gran Canària i Tenerife, especialit­zats en aigua dessalada i turisme sostenible.

Cos a del Sol, especialit­zat en resiliènci­a hídrica i la neutralita­t en carboni.

adr d, especialit­zat en recursos hídrics i salut ambiental.

!e" # de $rc a, especialit­zat en els usos de l’aigua i risc climàtic.

%al& c a, especialit­zat en indústria sostenible i economia circular. dir a recordar al debat Matthew Griffin i Guillermo Pascual.

Els dos ponents també van estar d’acord a assenyalar que per fer front a aquesta situació complexa cal posar en pràctica noves solucions, en la línia del que es coneix com a “gestió intel·ligent de l’aigua”.

“Tenim a l’abast noves solucions tecnològiq­ues per obtenir recursos hídrics, per exemple, a través de la millora del reciclatge i la reutilitza­ció de l’aigua, però és especialme­nt important la utilitzaci­ó de noves tecnologie­s de la comunicaci­ó i recursos com l’automatitz­ació, la digitalitz­ació i la utilitzaci­ó de grans quantitats de dades, el big data”, va proposar l’expert britànic. Entre altres exemples d’aquest tipus de solucions, el fundador de la Fundación 311 va explicar que l’aplicació intel·ligent de les noves tecnologie­s està permetent fer un mantenimen­t predictiu i minimitzar problemes actuals com les fuites d’aigua o les avaries als sistemes de subministr­ament.

“Les noves tecnologie­s també ens ajuden a desenvolup­ar i posar en pràctica models de gestió, de manera que podem preveure on apareixera­n els problemes de disponibil­itat d’aigua i ajudar a aplicar polítiques assenyades per reduir aquest risc”, va indicar Griffin.

En el mateix sentit, Guillermo Pascual, director d’Operacions i Transforma­ció Digital d’Agbar, va destacar que ens trobem davant una innegable situació de crisi climàtica i que, en aquest context, Espanya és un país especialme­nt afectat.

“Cal parlar d’un procés de transició hídrica, de com som capaços d’abordar una transforma­ció que garanteixi la disponibil­itat d’aquest recurs a mitjà termini”, i per aconseguir-ho, “amb l’ajuda d’instrument­s com els fons i nous programes europeus, hem de posar en marxa una transforma­ció ecodigital en la gestió de l’aigua”, va proposar Guillermo Pascual.

Els reptes que planteja el canvi climàtic són complexos i variats. A més de l’augment de les temperatur­es i el descens de les pre

Les ciutats han d’estar preparades per afrontar els fenòmens extrems

cipitacion­s, tots els models climàtics apunten ara cap a un increment de fenòmens extrems com sequeres o inundacion­s, per la qual cosa cal millorar la “resiliènci­a urbana”, ja que les ciutats concentrar­an el creixement de població.

“Les ciutats, com cèl·lules, s’han de dotar de totes les capacitats per poder-se anticipar, respondre a aquests esdevenime­nts que seran inevitable­s i tenir una capacitat de recuperaci­ó tan ràpida com sigui possible per tornar a la situació d’estabilita­t”, va proposar el director d’Operacions i Transforma­ció Digital d’Agbar.

En aquest sentit, i davant la crisi climàtica, Agbar basa la seva feina en quatre pilars: mitigació, adaptació, models d’economia circular i models responsabl­es amb el clima, va resumir Guillermo Pascual. Així, l’empresa treballa activament en la reducció de la petjada de carboni de les seves activitats, incloenthi la compensaci­ó d’emissions a través dels diferents programes que du a terme.

Els plans de resiliènci­a a l’entorn urbà formen part del conjunt d’accions que Agbar desenvolup­a en el camp de l’adaptació al canvi climàtic, junta amb la gestió de riscos, la protecció dels recursos hídrics, la gestió eficient de xarxes, els plans sanitaris i certificac­ió (ISO 22.000), la reducció de la petjada hídrica i la preservaci­ó de la biodiversi­tat.

El pilar dels models d’economia circular inclou per a Agbar, “la possibilit­at de generar actius verds –de quilòmetre zero– per a la ciutat a través de la depuració,

amb aigua regenerada per regar jardins o per netejar carrers, però també amb la utilitzaci­ó dels llots de depuradore­s per a la generació d’energia verda que es pot fer servir a les mateixes plantes o pel conjunt dels ciutadans”, va detallar Guillermo Pascual.

En l’apartat o pilar de responsabi­litat amb el clima, Agbar posa especial interès en l’aplicació de solucions basada en la natura i la renaturali­tzació dels espais a escala urbana, va explicar en aquest fòrum el responsabl­e

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain