‘Demoledora’ denuncia la crisi de l’habitatge i la convivència a la llar

Ajornat dos anys per l’esclat de la pandèmia, L’Auditori estrena finalment aquest cap de setmana l’espectacle interdisciplinari Demoledora, sobre la crisi de l’habitatge i sobre les dificultats de la convivència sota un mateix sostre. El confinament no ha estat debades i també ha acabat influint en el muntatge, perquè ha posat en evidència aquestes carències. Entre altres coses –apunta la seva directora, Sara Serrano– per com es va evidenciar que “hi havia qui no es podia confinar perquè no tenia casa”.

El muntatge obre el cicle Escenes de la temporada i és fruit de la col·laboració entre la directora i dramaturga Sara Serrano, l’actor i creador de la companyia Los Corderos David Climent i el músic Adriano Galante (Seward). En la seva “dimensió política” i social, la producció és un clam a favor del dret a l’habitatge i alhora és una reflexió artística sobre què vol dir habitar un espai avui.

Amb aquests objectius, la proposta escènica no és narrativa, sinó un conjunt d’escenes de caràcter multidisciplinari, amb el moviment i la música com a protagonistes. L’activisme és un dels seus motors, i els dos protagonistes (David Climent i Adriano Galante) apareixen a escena encaputxats tot l’espectacle. De fet, una de les composicions que han creat, Demoledora. Razones para no tener casa, és a YouTube i recapta fons per a la PAH i el Sindicat de Llogateres.

“Habitem espais cada vegada més petits en ciutats cada vegada més grans. I ens fan fora”, diu el text de presentació de l’espectacle. Tot i aquesta posició tan connotada, Serrano explica que la idea és acostar

L’espectacle, compost d’escenes multidisciplinàries, es presenta avui i demà a L’Auditori

se a la qüestió de l’habitatge “des de llocs molt diferents”. “Volíem crear un puzle de totes les nostres disciplines en connexió amb el que ens rodeja i està passant avui”, explica.

La peça és política i pren partit, admet la directora, però sense “intentar fer un pamflet dogmàtic”. “Hi ha la reivindicació, però és que la política és a tot arreu. També el que és humà és micropolítica, i és una experiència diària, perquè tots vivim en algun lloc”, conclou. ●