La darrera òpera bufa

‘Do Pasquale’ de G. Do izett

I tèrprets: T. Marso); S. Sáenz); P. Martínez; M. Esteve; Ll.Vergés, Orquestra Simfònica del Vallès i Cor de l’AAOS

Direcció esce a: C. Ortiz

Direcció cor: D. Gil de Tejada

Direcció musical: X. Puig

Lloc i data: Teatre de la Faràndula (16/02/2022)

La nova temporada de l’AAOS, que dirigeix la infatigable Mirna Lacambra, després de les estretors dels dos anys superats sempre amb gràcia i encert, ha reprès el seu magnífic camí que té la virtut de portar òperes del repertori mundial per tot Catalunya. Primer títol d’aquest 2022: una nova producció de Don Pasquale, que Donizetti va estrenar a París com a homenatge a un gènere que estava a punt de desaparèixer davant l’onada romàntica, aplicant un llenguatge orquestral enriquit gràcies a la influència beethoveniana. Una producció lluminosa, senzilla, amb un vestuari notable per la seva elegància, va ser el marc de la funció (un curiós primer acte situat al carrer), amb un conjunt de veus molt adequades per a aquesta comèdia agredolça que es va beneficiar en primer lloc de l’habilitat histriònica del gran baríton Toni Marsol, degudament “envellit” i ben imposat dels gests de l’ancianitat (70 anys), i del suport d’una veu amb tots els ets i uts d’una comicitat ben controlada. La parella amorosa, molt creïble, la va completar la nova joia lírica que ha donat el país, la soprano Serena Sáenz, d’una actuació maliciosa i una veu lleugeríssima, que es va permetre acabar la seva actuació amb un fa5 sostingut de gran durada després d’haver fet patir el seu vell “marit” fins i tot amb una plantofada. Com a enamorat seu, el tenor lleuger colombià Pablo Martínez, amb aguts solvents que, molt jove encara, té un extens historial de títols i actuacions per Europa. El quartet còmic el va completar amb la seva efectivitat habitual el brillant baríton català Manel Esteve, un “metge” persuasiu. Producció de jovent, fins i tot el Notari (Lluís Vergés) era jove i eficaç. Molt bona actuació del cor de l’entitat. Xavier Puig va dirigir l’orquestra amb eficàcia i bon gust. Gràcies a l’hàbil direcció escènica, el públic va aplaudir pràcticament tots els números de l’òpera. ●