La Vanguardia (Català-1ª edició)
Llàgrimes competitives
Ferran Torres, que es va desfogar amb els seus familiars després de fallar diverses ocasions de gol contra el Nàpols, té un preparador físic amb qui s’entrena a casa després de les sessions a la ciutat esportiva
Dijous Ferran Torres se’n va anar a dormir més tranquil. Una conversa amb els seus va calmar el seu neguit. El mateix que el va portar a vessar unes quantes llàgrimes sobre la gespa del Camp Nou després de l’empat que el Barcelona va firmar contra el Nàpols. “Podria haver marcat més”, va apuntar el mateix jugador, irritat per no haver aconseguit afinar la punteria en diverses ocasions des de posicions immillorables. Va marcar, això sí, el gol de penal que va ajudar el Barça a igualar el marcador encara que li va semblar poc al de Foios, entossudit a superar-se cada dia.
De mentalitat guanyadora – Ferran és d’aquells jugadors que tenen Cristiano Ronaldo com un dels seus referents pel nivell d’autoexigència del portuguès–, no és la primera vegada que el valencià marxa dolgut d’un terreny de joc. “Ell és un animal competitiu”, assenyala el seu entorn recordant que quan tenia 20 anys va marxar visiblement molest després de marcar un hat-trick amb Espanya a Alemanya perquè va fallar dues ocasions de gol.
La fam de Torres, conscient que el Barça va fer un enorme esforç per fitxar-lo abonant al Manchester City 55 milions d’euros i pactant-ne 10 més en variables, pesa més que les llàgrimes. I per això ahir al matí va anar a la ciutat esportiva blaugrana per fer feina de recuperació. En diverses ocasions l’acompanya Sergio Busquets, amb qui té una magnífica relació des que forma part de les convocatòries d’Espanya amb Luis Enrique al comandament. El capità va ser també un dels principals suports d’Ansu Fati i de Frenkie de Jong quan van arribar al primer equip.
Pedri i Eric Garcia són els altres dos pilars importants per a Ferran. La seva és una amistat que es forja des de fa anys, tots tres han compartit vivències, il·lusions i desenganys des que van començar a coincidir a les categories inferiors de la selecció espanyola. Un altre dels jugadors en qui ha trobat un nou suport en aquest Barcelona és Ter Stegen. I el cos tècnic liderat per Xavi Hernández està més que orgullós de la seva evolució i del seu caràcter. Les llàgrimes de dijous són per a Xavi una bona notícia, sinònim del compromís de Torres amb el seu Barça. Un compromís que el porta a continuar treballant quan acaba la sessió grupal. Ferran allarga l’entrenament a la ciutat esportiva duent a terme un pla més específic. El dia no s’acaba a les instal·lacions blaugrana. A la tarda continua a la seva nova casa de Barcelona. Després de passar les seves primeres setmanes al Barça en un hotel, el de Foios fa poc que ha acabat d’equipar un gimnàs molt complet a la seva nova llar. Compta, a més, amb l’ajuda del seu entrenador personal, que li planifica diverses rutines comptant sempre amb el plàcet dels preparadors físics del Barça. Aquesta rutina domèstica no és nova per a Torres. Ja quan era a Manchester va instaurar aquest costum i durant el confinament el seu entrenador personal li enviava diverses rutines per continuar en forma. Ferran també té un fisioterapeuta personal i un nutricionista que l’estan ajudant en la posada a punt.
Perquè el seu desembarcament a Barcelona no va ser fàcil. Cal recordar que el 19 blaugrana es va lesionar al peu dret a la final de la UEFA Nations League el 10 d’octubre contra França. El temps de baixa va ser de dos mesos i, tot i que va posar tot l’afany a complir amb el pla previst, que preveia que tornés al gener, el seu progrés es va veure truncat pel coronavirus.
Fins fa 15 dies no ha pogut començar a exercitar dos dels seus
Torres ha trobat en Busquets, Pedri, Eric Garcia i Ter Stegen els seus principals suports dins el Barça
Per Xavi, les llàgrimes del de Foios són una bona notícia perquè són sinònim de les ganes de triomfar
punts forts, la velocitat i la potència. Fins ara estava centrat a fer molta feina de contenció per prevenir una possible recaiguda de la lesió o bé que altres músculs del cos poguessin veure’s afectats.
Malgrat tot, Ferran considera que va fer el millor partit com a blaugrana contra l’Atlètic de Madrid. Hi havia tota la seva família, els seus pares i la seva germana, que solen anar a veure’l jugar. Els pares van repetir contra el Nàpols. Sabien que aquesta setmana resultava clau per al progrés del davanter, que se sent molt més còmode jugant com a extrem, posició que va ocupar dijous en una davantera formada per Aubameyang i Adama Traoré. Conscient dels temps i de la pressió, Ferran va aprofitar dimarts, dia lliure per als de Xavi, per entrenar-se a casa en una setmana que acabarà a Mestalla, un camp que pot ser hostil per al valencià, xe de cor, que hi va jugar fins que va marxar l’agost del 2020 a Manchester per desavinences amb el seu propietari, Peter Lim. No espera que el rebin amb tots els honors, més aviat el contrari. Però té ganes de continuar demostrant que val per brillar al Barça de Xavi. ●