La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Si no l’hagués tingut...” “No era feliç en l’adolescència, però el kitesurf m’ho va donar tot”, diu Rita Arnaus, subcampiona mundial
que deu anys enrere havia popularitzat Gisela Pulido.
Rita Arnaus ha pres la paraula i ens lliura la seva vida frase a frase.
–Vostè no va estudiar?
–Vaig tenir una adolescència heavy. –En quin sentit?
–Jo era molt tímida, sap? I no era feliç a Barcelona. Al poble de l’Empordà ja era una altra cosa. Em passava el dia corrent o a la bici, estava en contacte amb la natura. Allà era jo. Però aquí...
–Què passava?
–Entre els deu i els quinze anys feia classes de dansa i també feia vela i windsurf. Als quinze vaig fer el clic. El kite va entrar en la meva vida. Vaig començar a passar hores a la sorra, assajant amb l’estel, i després em posava a volar. Allà els vaig dir als meus pares: ‘Ho deixo tot, incloent-hi la dansa, vull ser professional d’això’. –I ells van acceptar, esclar... –Em van dir: ‘Endavant, però has de continuar estudiant’. Em vaig comprometre a estudiar el batxillerat en línia, amb Stucom, en un programa per a esportistes. No era fàcil, sap?
–Per què?
–Estava allà, estudiant, i em passava l’estona mirant els arbres. Si el vent els movia, m’entrava l’ansietat. Em deia: ‘Què faig aquí? Hauria d’estar amb l’estel!’ Volia ballar amb el vent.
–I ho va aconseguir.
–Als 18, quan ja tenia uns quants anys d’experiència, vaig dir als qui sabien d’això: ‘Passo a professional ja’. Sap què em contestaven? ‘Vas tard, ja ho veuràs’. –I vostè...?
–Jo...? Ha.
–Però, en què es basava vostè? Aquest no és el país dels vents i els surfistes.
Bar5elona 26 anys Kitesurf Dues vegades subcampiona del món i quatre vegades campiona d’Espanya
–Homeeeeee. I què em diu de Gisela Pulido? I de Liam Whaley, o Álex Pastor, o César Portas...? N’hi ha un munt, i molt bons. –Així que...
–Em vaig passar aquell estiu dels 18 anys en un restaurant a les nits i de cambrera en un xiringuito. Allò era terrible: S’ho pot imaginar? Jo servint canyes mentre els surfistes, de fons, navegaven davant els meus ulls... Però bé, això va ser útil.
–Va guanyar uns calers.
–Poca broma. El material de kitesurf pesa 70 quilos. Aquests diners i l’ajuda dels meus pares em van donar per a cometes i viatges. Al novembre estava a Antigua i el gener, a Tarifa. A partir d’aquest moment ja no he parat.
Em cita d’una tirada els llocs que fre
“Vaig passar l’estiu dels 18 anys servint en un xiringuito. Era terrible: mentre parava taules, veia la gent surfejar”
qüenta. Fa kitecamps al Brasil, Egipte, Marroc, Grècia o Sud-àfrica.
(Ho puc comprovar a través de les seves xarxes: té 113.000 seguidors a Instagram i 47.000 a Facebook).
–I en tots aquests llocs tinc una casa. Les cases dels meus amics –em diu, com si m’hagués llegit la ment, ja que li anava a preguntar on viu. Després diu: algunes vegades m’aturo aquí, amb els meus pares.
I s’abraça amb ells i es trenca a plorar: tornar a l’adolescència l’ha emocionada.
M’acomiado de la família i deixo els tres fent-se selfies davant el mar, emocionats igual que ho faria qualsevol nen, com si abans no haguessin estat mai allà, tots tres junts i les onades.