Xina, últim bastió de la política de tolerància zero contra la covid

Dos anys després de l’inici de la pandèmia, la Xina continua fidel a la seva política de tolerància zero. Al contrari que la majoria, el país manté el seu rebuig de conviure amb el patogen i aposta per una acció primerenca i sense miraments per tallar de soca-rel qualsevol brot.

Una estratègia que li ha brindat excel·lents resultats interns –pocs contagis i morts, creixement econòmic–, però que planteja dubtes sobre com i quan s’obrirà al món.

Els seus mètodes són una versió refinada dels que es van aplicar al principi a Wuhan. N’hi ha prou a detectar un sol positiu i les autoritats recorren a campanyes en què fan tests massius, restriccions a la mobilitat i, si ho consideren necessari, confinaments quirúrgics.

És el que va passar al desembre a Xi’an, una ciutat de 13 milions d’habitants, que va ser confinada amb menys de 150 casos; o més recentment a Baise, ciutat meridional de 3,6 milions d’ànimes que van aïllar quan van trobar un positiu afectat per la variant òmicron.

Mentrestant, continuen les mesures per protegir-se de l’exterior. Les fronteres estan tancades gairebé completament des del març del 2020, i als que entren els espera una rigorosa quarantena d’entre 14 i 21 dies –depèn de la ciutat– en hotels pagats de la seva butxaca. Per als Jocs Olímpics d’hivern, que acaben avui, han organitzat una “bombolla” inexpugnable en què atletes i voluntaris conviuen sense cap contacte amb la població. Amb mesures així, tan sols s’han comptabilitzat oficialment una mica més de 105.000 infectats i 4.636 morts entre els seus 1.413 milions d’habitants, la majoria en aquelles caòtiques primeres setmanes de pandèmia.

Per a Pequín, els avantatges superen l’àmbit sanitari. Mentre Occident va assenyalar des del minut u la insostenibilitat del seu model, el cert és que la Xina va ser la primera gran economia a recuperar-se, amb les seves exportacions disparades i un ràpid creixement inicial que s’ha moderat els últims mesos (tot i així, va tancar el 2021 amb un creixement global d’un 8,1%). A més, les comparacions amb països rivals on el virus ha causat estralls –principalment els Estats Units– ha disparat l’orgull nacional.

Ara, davant les crides a “gripalitzar” la pandèmia, la Xina aposta per la cautela. Per als seus epidemiòlegs, el poder de la variant òmicron, la possible aparició de noves mutacions, una possible eficàcia més baixa de les vacunes nacionals i la mateixa consciència sobre les mancances de la seva xarxa sanitària, sobretot a les zones rurals, són un gran risc que amenaça de col·lapsar el sistema. El seu epidemiòleg estrella, Zhong Nanshan, ja va dir que el país tan sols relaxarà les mesures quan la pandèmia hagi remès a la resta del món i la taxa d’hospitalització i mortalitat s’iguali a la de la grip comuna.

A més, som davant un any clau. A la tardor, el Partit Comunista atorgarà un inèdit tercer mandat a Xi Jinping. Amb vista a mantenir la sacrosanta estabilitat i que cap brot inesperat no alteri la cita, no es descarta que les mesures es mantinguin. ●