Ç ‘ NÍA[ Ai coi i locglco ] Íàii oiàcfo cii iAf fÍi ]lo gi[ à ]í ]:

CÍil Afi gf]

La millora de la qualitat de l’aire a les grans ciutats no vindrà de les imposicions i les restriccions puntuals de trànsit que es derivin de confinaments motivats per pandèmies. La covid ha demostrat que només canvis estructurals en la mobilitat i en el disseny urbà, entre altres factors, poden tornar al ciutadà una atmosfera més neta. El confinament va ser un gran experiment a gran escala que va permetre confirmar i visualitzar com una de les mesures més eficaces per tenir una atmosfera més saludable és retallar la presència de vehicles amb motor de combustió als nostres carrers. Tot i això, una vegada aixecades les mesures de confinament i normalitzat el trànsit, la contaminació de l’aire ha anat pujant. Després de dos anys complint la legislació europea, l’increment del trànsit a Barcelona des del setembre del 2021 fa preveure que la pol·lució es torni a disparar el 2022. La necessitat d’adoptar mesures estructurals encara és més evident a Madrid, on ni tan sols les restriccions que hi va haver el 2021 no van servir perquè se situés per sota del límit de contaminació legal. L’epidèmia també ha demostrat que es poden evitar molts trajectes obligats (cosa que reduiria la contaminació i les emissions de gasos hivernacle), però falta una regulació legal que hi faci referència. Mentrestant, la recuperació del trànsit aeri fa pensar que les campanyes ciutadanes “Vergonya de volar” no podran frenar els vols de baix cost si aquests vols no paguen el cost extra dels seus impactes climàtics (fiscalitat, metes reals de reducció d’emissions...).

Sense pressió social, el sector pot posar a volar la imaginació exhibint compromisos voluntaris i les llavors d’una revolució tecnològica en l’ús de carburants (com ara biojet, hidrogen, etcètera). Antonio Cerrillo