La quarta vacuna és la cultura

S’aixeca el teló i apareixen unes desenes de ciutats que representen cadascuna la seva funció. Després de dos anys de pandèmia, la millora de la situació sanitària ha permès reprendre l’obra amb públic a la platea. Entre bastidors, les ciutats proven de consolidar el seu futur econòmic i de corregir les desigualtats socials. Però és sobre l’escenari on han d’oferir la seva millor versió per tornar a ser atractives. I aquesta versió no pot ser cap altra que la seva cara cultural, l’anunci d’una primavera de la creativitat que faci la funció de quarta vacuna; en aquest cas, contra el desànim i el derrotisme.

Teatre, música, dansa, circ, festivals literaris o de cinema i projectes de futur. Aquesta és la càrrega vacunal més eficaç per afrontar la tornada de les ciutats globals. És la manera de projectar-se al món i de restablir el sistema anímic de la ciutadania.

Els beneficis del que avui coneixem per cultura són múltiples. El primordial, per descomptat, és el que es podria definir com la formació de l’esperit crític de les persones. Però n’hi ha a altres nivells. Un, més utilitari, però fonamental en els temps que corren, és atreure turisme de qualitat gràcies a una oferta atractiva.

En el seu assaig, Enriquecimiento (Anagrama), Luc Boltanski i Arnaud Esquerre defineixen amb precisió, a partir de l’exemple de l’economia del luxe, el valor més funcional de la cultura: “Les firmes de moda i d’accessoris –la rellotgeria, la joieria o la perfumeria, però també l’hostaleria o la gastronomia– que contribueixen significativament a la valorització turística d’un territori, exerceixen un paper cada dia més important en el finançament de les activitats culturals i artístiques, en què les grans empreses del luxe injecten capitals per obtenir a canvi una autoritat estètica que fa créixer el prestigi de les marques i incrementar els marges de beneficis...” Canvieu marques per ciutats i s’entendrà la utilitat d’aquesta autoritat estètica de la cultura ara que decauen les mascaretes i altres restriccions.

Vegem el cas de Barcelona. Una possible promoció de la temporada primavera-estiu que s’acosta a la capital catalana s’hauria de focalitzar, per descomptat, en el Sant Jordi més ambiciós de la història, el Sant Jordi que envairà mig Eixample i s’erigirà en la fira literària més gran del món concentrada en un sol dia. La Diada no només ofereix autoritat estètica, sinó també múscul competitiu, ja que atreu autors i professionals del llibre de tot el planeta.

L’oferta dels museus barcelonins per als pròxims mesos també justifica una escapada cultural a la ciutat. Per la seva condició de marques globals de l’art, sobresurt el reclam del paisatgista William Turner, que recalarà al MNAC a partir del maig, i el de René Magritte, al CaixaForum des de divendres vinent. La novetat a la Barcelona turística serà el centre privat Moco, cridat a ser un focus d’atracció de visitants amb el seu estil despreocupat i obertament comercial.

Els festivals de música han

Barcelona ha d’aprofitar l’altaveu de Sant Jordi i els festivals per esbombar els seus nous projectes

posat així mateix de la seva part per contribuir a aquest renaixement cultural barceloní. La majoria han ampliat les seves dates i tornen a portar grans estrelles de la música. La clàssica manté el bon to –de fet, no l’ha perdut en tota la pandèmia– i el teatre recupera la velocitat de creuer, tot i que es troben a faltar més muntatges internacionals.

Sant Jordi i els altres esdeveniments primaverals s’haurien d’aprofitar com a altaveu per publicitar altres projectes barcelonins en marxa, com la creació d’una segona seu del Liceu al port, la construcció de la que serà una de les noves biblioteques més grans d’Europa al costat de l’estació de França, l’ampliació del Macba o el floriment espontani d’un teixit tecnocultural al barri Poblenou/22@.

Tot sota la llum ja inextingible de l’estrella de la Sagrada Família, el temple que, agradi més o menys, tots els turistes estan desitjant tornar a veure. ●

El biòleg Edward O. Wilson, creador del decisiu concepte de biodiversitat, va plasmar al llibre Historias del mundo de las hormigas (Crítica) vuit dècades d’observacions portentoses sobre la vida d’aquests insectes clau per als ecosistemes. J. Barranco

Més informació a: www.lavanguardia.com/cultura