La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’OTAN desplega per primer cop la força de resposta per fer costat a l’Est
Biden cedeix a la pressió per afegir a les sancions europees Putin i Lavrov
Els països de l’OTAN no s’enganyen sobre les intencions del Kremlin. “Els seus objectius no es limiten a Ucraïna”, va dir ahir el seu secretari general, Jens Stoltenberg, com a preludi de l’anunci d’una decisió sense precedents en la història de l’organització militar: el desplegament de la seva força de reacció per donar suport als països de l’Est “per aire, terra i mar” i deixar clar a Moscou que l’Aliança està compromesa amb la clàusula de defensa col·lectiva.
La força de reacció de l’OTAN està composta per 40.000 efectius repartits en diversos elements, entre els quals la força de molt alta disponibilitat o punta de llança (VJTF, per les seves sigles en anglès), creada arran de l’annexió russa de Crimea. “Parlem de milers de soldats”, va subratllar Stoltenberg sense precisar on es dirigeixen, només que el seu objectiu és que el conflicte no “esquitxi” l’OTAN.
“Farem el que sigui necessari per protegir i defensar tots els aliats, cada polzada del territori de l’Aliança”, va subratllar el seu secretari general. “Un per a tots i tots per a un. Mentre Rússia ho sàpiga, cap aliat no serà atacat”, va explicar al final de la cimera extraordinària celebrada per vídeoconferencia amb els líders dels 30 països membres de l’OTAN. “Fem una crida a Rússia perquè aturi aquesta guerra sense sentit, retiri totes les forces d’Ucraïna i torni al camí del diàleg”, va reclamar Stoltenberg.
També van assistir a la cimera, com a convidats, Suècia i Finlàndia, dos països neutrals que Rússia ha amenaçat amb “represàlies militars i polítiques” si ingressen a l’OTAN. De la trobada en va sortir un dur comunicat de condemna de la invasió d’Ucraïna farcit d’advertències. “La decisió del president Putin d’atacar Ucraïna és un terrible error estratègic que Rússia pagarà car des del punt de vista econòmic i polític els anys venidors”, afirma el Consell Atlàntic, que recorda les sancions adoptades els últims dies pels Estats Units, el Regne Unit i la Unió Europea, entre d’altres. L’últim cop, més simbòlic que pràctic, assestat pels Vinti-set a Vladímir Putin és la inclusió del seu nom, i el del seu ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, a la seva llista negra de persones sancionades. En el seu cas implica la congelació de tots els seus béns en territori comunitari (comptes bancaris, immobles...) però no la denegació de visat.
La mesura va ser consensuada dijous a la nit pels líders europeus, però no es va saber fins ahir. Potser anticipant-se a una decisió d’aquest tipus, fa pocs dies es va detectar que un iot de Putin abandonava precipitadament el port d’Hamburg.
La nova llista, que inclou més 26 oligarques russos pròxims al Kremlin, complementa el segon paquet de mesures econòmiques de la UE. Pensades per “impactar al cor del poder i l’economia russa”, inclouen sancions contra el 70% del sector bancari rus i empreses estatals de diversos sectors, inclòs el de defensa, i un veto a les exportacions tecnològiques. El seu efecte no serà immediat però la UE confia que erosionaran seriosament la capacitat de Moscou de mantenir les seves polítiques agressives.
Joe Biden va secundar ahir la iniciativa europea d’incloure Putin i Lavrov en la creixent llista d’oligarques i membres de les elits de Rússia sancionats amb la congelació dels seus actius, en aquest cas els que puguin tenir als Estats Units: una mesura d’abast incert respecte a Putin, atès el poc que se sap sobre el seu patrimoni i on el guarda.
El líder dels EUA es trobava ahir sota màxima pressió interna i exterior per endurir les seves ja severes mesures contra Rússia. Després d’haver aprovat dos paquets de sancions que pràcticament bloquegen el sistema financer del país, frenen les seves indústries estratègiques d’alta tecnologia i castiguen els oligarques més pròxims al seu president, tant Ucraïna com alguns socis de l’OTAN i la UE demanaven a Biden que en fes més.
I ell, ahir a la nit, va confirmar la decisió d’actuar contra el patrimoni de Putin i Lavrov després d’haver-li comunicat a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en trucada.
El mandatari dels Estats Units també va parlar ahir per telèfon –ho van fer durant quaranta minuts– amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que hores abans s’havia queixat que el món havia deixat “sols” els ucraïnesos a l’hora de defensar-se de l’atac rus. Biden li va reafirmar el suport de Washington al seu Govern i al “valent poble ucraïnès” mitjançant ajut econòmic, militar i humanitari com el que ja els EUA li envien.
En implícita resposta a les amenaces de Putin contra Suècia i Finlàndia si entren a l’OTAN, Biden va subratllar la presència dels líders dels dos països en la cimera d’urgència de l’OTAN, ahir, i va afirmar: “El president Putin ha fracassat en el seu objectiu de dividir Occident. L’OTAN està més unida i resolta que mai, i mantindrà la porta oberta a aquells estats europeus que comparteixen els nostres valors i algun dia poden intentar afegir-se a la nostra Aliança”. ●
La UE sanciona Putin i Lavrov i adopta més mesures per castigar “el cor del poder i l’economia russa”
En resposta a les amenaces de Putin, Biden li diu que “ha fracassat en la meta de dividir Occident”
El president dels EUA parla amb el líder ucraïnès per reafirmar-li el suport, amb diners i armes